Al cor del Masnou, amagada entre carrers que respiren història, s’alça la masia del segle XIV que avui acull el Mas Vell, un restaurant i brew pub que ha sabut conservar l’essència del passat mentre s’obre al present amb una proposta culinària honesta i sorprenent. Travessar-ne el llindar és sentir, de seguida, que el temps s’atura: parets que expliquen segles, llums contingudes i una reforma que ha sabut respectar l’ànima de la masia amb un minimalisme modern, discret, que deixa parlar l’espai.
La reforma integral -que inclou les dues sales principals, la cuina, la pizzeria de pedra, el brew bar i fins i tot un espai de coworking annex al Casino modernista obra de Bonaventura Bassegoda- ha estat guiada pel criteri de preservar el valor arquitectònic del conjunt. A l’exterior, la paisatgista Esther Ribas ha recuperat un pati que avui respira Mediterrani i convida a quedar-s’hi.
Però si l’espai enamora, la cuina hi diu la seva amb la mateixa naturalitat. El menú del Mas Vell no presumeix de grans artificis: tapes de mercat, saboroses i ben executades, d’aquelles que menjaries en un bar de plaça… però d’una plaça empedrada, amb còdols i amb una copa de bon vi local a la mà. Les croquetes, sigui de pernil ibèric, de bolets o d’albergínia amb codony, són petites joies que confirmen que la senzillesa, quan es treballa bé, pot ser memorable. El xef del local, el Marcel, capitaneja la cuina mediterrània amb múltiples influències llatinoamericanes que ofereix el local: “La nostra cuina sempre ha estat mediterrània, estil bistrot, però amb influències llatines, àrabs i de mig món. Treballem molt les carns a la brasa i ens agrada reinterpretar plats que ens inspiren”.
La cuina del Mas Vell, per tant, es construeix a partir d’una combinació molt ben calibrada entre tradició, brasa i creativitat discreta. La carta ofereix un ventall ampli de plats que van des de clàssics imprescindibles -com el pa amb tomàquet, les olives macerades, els ous estrellats amb pernil o les patates braves- fins a elaboracions més contemporànies com el dip d’albergínies escalivades amb cacauets i papadum, els musclos amb llet de coco i curri, o els sorprenents porros rostits amb stracciatella de burrata, fregola i festuc.
La brasa hi té un paper protagonista amb plats com la graellada de verdures amb romesco, el pollastre de corral, l’abanico de porc ibèric o el turbot amb patates confitades. I enmig de totes aquestes propostes, destaquen icones de la casa com els mini entrepans de calamars amb allioli de kimchi i alls negres, que condensen l’esperit del restaurant: cuina propera, saborosa, amb tocs exòtics subtils i un respecte absolut pel producte. Tal com explica el xef del restaurant, a Vadegust, “és la tapa de calamars el plat que més els defineix, ja que l’han tingut des d’un principi i la gent s’ha enamorat de la versió del Mas Vell de la recepta”.
A tot plegat, s’hi afegeix un servei amable, proper i atent, que reforça la sensació que el Mas Vell és més que un restaurant: és un espai pensat perquè tothom hi trobi el seu racó. La seva oferta diversa i domèstica, combinada amb un entorn ple d’història i una cuina que parla molts idiomes sense perdre l’accent mediterrani, el converteix en un d’aquells llocs que conviden a tornar-hi. Un indret on el passat i el present es donen la mà.
