Obrir un restaurant mai és fàcil. Fer-ho després d’anys de trajectòria internacional, en plena pandèmia i en una ciutat com Sabadell, encara menys. Però aquesta és precisament la història d’Intrèpid, el projecte vital i gastronòmic d’Ignasi Pérez i Alba Costa, que en poc més d’un any i tres mesos s’ha convertit en un punt de trobada per als amants de la bona cuina i el producte fresc.
De l’aula a les cuines més exigents
La història professional d’Ignasi Pérez comença a les aules: primer un grau superior en restauració, després estudis d’alta cuina i un curs d’especialització que el van portar a fer pràctiques al restaurant Els Casals, a Sagàs. Aquella primera immersió en un entorn d’alta exigència va obrir-li les portes d’una trajectòria que passaria pels noms més reconeguts de la gastronomia catalana i espanyola: Diverxo a Madrid, o El Celler de Can Roca, on va estar-se sis mesos formant-se en un dels temples mundials de la cuina.
Posteriorment, va sumar experiència als 5 Sentits, a Barcelona, i a l’Abac, on a més de consolidar-se com a cap de partida, va conèixer l’Alba Costa, que treballava com a cambrera. Aquella trobada personal i professional acabaria sent determinant per al futur.
Un periple internacional i un retorn inesperat
Després de passar per diferents projectes, va arribar una oportunitat difícil de rebutjar: ser cap de cuina d’un restaurant a Singapur. Ell i l’Alba hi van marxar junts, i la parella hi va viure gairebé dos anys. L’experiència internacional va ser intensa i enriquidora, però el destí els tenia preparada una sorpresa.
La família de l’Alba Costa, amb llarga trajectòria en un restaurant del centre de Sabadell, ja havia començat a pensar en un nou projecte: un espai propi que representés una nova etapa. Aquella idea, que acabaria sent l’Intrèpid, va ser la raó per la qual Ignasi Pérez, literalment a punt de pujar a l’avió de tornada a Singapur, al pàrquing de l’aeroport, va decidir no marxar. Es va quedar per tirar endavant el projecte familiar i començar a donar forma al que seria el seu propi restaurant.
La construcció d’un somni: tres anys fins a obrir portes
El que avui és Intrèpid no s’ha aixecat d’un dia per l’altre. Van ser gairebé tres anys de treballs i obres, amb retards i entrebancs, fins que finalment el restaurant va obrir al carrer Sant Quirze de Sabadell.
Mentrestant, Ignasi Pérez va passar una temporada al restaurant Atempo, però ja amb la mirada posada en el futur. Quan tot va estar a punt, va arribar també un altre moment vital: el naixement del seu primer fill, que va coincidir amb l’arrencada definitiva del projecte.
Una cuina de producte amb toc personal
La proposta culinària d’Intrèpid és clara: cuina de producte, de proximitat, i de mercat, treballada amb respecte i alhora amb el segell personal d’Ignasi Pérez. La seva experiència en grans cases l’ha marcat, però el que vol transmetre és una cuina més propera, més arrelada, capaç de sorprendre des de la senzillesa.
El punt de partida és sempre el mercat i els proveïdors de confiança. “Si em porten ceps, els treballo; si arriba un peix que no coneixia, també. El que m’agrada és cuinar cada dia, i adaptar-me al producte que tenim a les mans”, explica Pérez. Aquesta filosofia dona al restaurant una carta viva, que respira temporada i que no té por de variar segons el que ofereix el mercat.
El repte dels menús degustació
Amb un bagatge forjat en restaurants amb estrella Michelin i menús degustació, no va trigar a introduir aquesta proposta també a Sabadell. Fa uns cinc mesos que ofereixen un menú degustació, i l’acceptació ha estat sorprenentment positiva.
“A Sabadell no hi ha gairebé restaurants que ofereixin degustació, només en conec un. Vaig pensar que amb el producte que tenim podíem jugar i proposar-ho. I sembla que la gent hi respon, cada vegada ens el demanen més.” Apunta Ignasi Pérez, tot i això, reconeix la dificultat de gestionar carta, fora de carta, i degustació a la vegada: “M’ho faig com puc, però val la pena.”
Un equip compacte i familiar
La sala i la cuina funcionen com un engranatge ben ajustat. Alba Costa porta la direcció de sala i el tracte amb el client, mentre que a la cuina hi treballen cinc persones. A la sala en són tres de fixes, amb reforços puntuals els caps de setmana. També hi té un paper clau la mare de l’Alba, que s’encarrega de la gestió del gènere i la logística.
Aquesta estructura familiar i propera és un dels trets que marquen l’ADN del restaurant: professionalitat, però també calidesa i tracte humà.
Una terrassa amb molt de futur
Un dels espais més singulars d’Intrèpid és la seva terrassa, que fa arribar al restaurant a la capacitat de 120 persones i que s’ha convertit en escenari d’esdeveniments i nits especials. “És un espai que anirem potenciant a poc a poc, perquè té molt joc, sobretot a l’estiu i a les nits”, explica Ignasi Pérez. Tot i que la capacitat màxima real és més reduïda -fins a 92 persones en algun servei especial-, la terrassa és un dels grans actius del restaurant.
Aprendre constantment
Quan se li pregunta pels objectius de futur, Ignasi Pérez respon amb humilitat: “El més important és que el client surti content. Per a mi aquesta és la millor recompensa. Jo segueixo aprenent cada dia, no sé res, i escolto molt el que em diu la gent.” Aquesta voluntat d’aprenentatge i d’escolta activa és, potser, la clau de la bona acollida que ha tingut Intrèpid en el seu primer any i tres mesos de vida.
Sabadell com a punt de partida
Tot i ser de Barcelona, Ignasi Pérez tenia clar que el projecte havia d’arrelar a Sabadell, origen de l’Alba Costa i on volien fer créixer també la seva pròpia família. Amb Intrèpid han trobat no només un restaurant, sinó una manera de connectar amb la ciutat i amb una clientela que, de mica en mica, s’ha anat fidelitzant.
En un panorama gastronòmic en què sovint sembla que cal anar a Barcelona o a la Costa Brava per trobar propostes d’aquest nivell, Intrèpid és una mostra que el Vallès Occidental també pot tenir cuina d’alta volada.
