Obrir el restaurant al costat de l’Oficina de Turisme sempre és un plus, menys quan l’inaugures una dècada abans que el municipi tingui necessitat d’un equipament públic de promoció. Aquest és el cas de l’històric Miryam de l’Escala. Les imatges panoràmiques antigues que hi ha penjades als passadissos que van als serveis mostren un restaurant al costat de camps de conreu. Les fotos emmarcades són testimonis que certifiquen que l’edifici va començar a servir àpats, com el fill propietari explica orgullós, gairebé “als afores del poble, encara que ara costi de creure”.
Quan els seus pares van parir el restaurant, l’Escala tenia un padró municipal tres vegades inferior a l’actual. Eren els anys 70 i una època de canvis estava a punt d’arribar, també per aquella vila marinera a tocar de la frontera. La conjuntura, la sort i les ganes van donar una empenta al projecte familiar de cuina de peix local i alguna cosa van fer bé perquè avui, 51 anys després, sigui un lloc de referència culinària a la zona.
Qui recorda bé aquella època és el matrimoni gran que s’asseu a la taula del costat, se’l percep content i molt interessat en la composició dels plats. L’home i la dona són italians i debaten amb el propietari aspectes transcendentals de la cuina mediterrània que creuen que travessen les dues cultures. Quan finalitza el sopar, l’home s’aixeca i, com volent dir una cosa important, s’apropa al propietari. És aleshores quan etziba: “Hem vingut a celebrar les noces d’or. Avui fa 50 anys que vam venir aquí a menjar amb la meva dona pel nostre viatge de casament”.
Mentre tot això passa, el rellotge no s’atura i el menú Tapetes va arribant a la taula del menjador exterior on m’assec. Dels set plats que componen la combinació prenen rellevància: el rap sobre una catifa de verdura; la crema de tomàquet amb gambetes; i les anxoves, que no podien faltar, acompanyades amb pa sucat. El menú Tapetes va canviant segons els productes de temporada, però la traca final és el carro de pastissos fets per ells. Les rodetes del carro tenen el poder de multiplicar les ganes de fer postres, com més taules paren més creix l’interès que frenin a la teva.
El més destacable, sens dubte, és el tracte rebut. Família, entrega i vocació, són mots que escassegen. Al final tot són petits detalls, però veure el pare del propietari amb el canal 3/24 posat a l’entrada és un bon indicador. Només obrir la porta tens la sensació que seràs rebut com si fossis, gairebé, un membre més de la família. Un cop assegut, perceps que pots obtenir una explicació detallada de tots els productes i de cada plat, gairebé sense preguntar-ho. En definitiva, ets conscient que sempre hi haurà una separació marcada entre propietari i client, però al mateix temps agraeixes que, de tant en tant, el tracte humà la desdibuixi. Al Miryam es desdibuixa molt.
El restaurant es troba al carrer de la Ronda del Pedró, 4. Ofereix servei de dinar i sopar, però cal consultar prèviament, sobretot els diumenges al vespre i els dilluns. Enguany, està tancat per vacances el novembre i l’obertura de nou serà el pròxim 6 de desembre. El preu mitjà d’àpat per persona sol rondar els 75 euros i la mariscada els 150. També se suggereix l’opció d’escollir entre un menú degustació de 65 euros per persona o un menú de tapes per 40 euros, ambdós sense begudes incloses.
