Entrar a l’Eume és traslladar-se, en un sol pas, de la costa catalana a les ribes verdes i humides de Galícia. Aquest petit restaurant de Mataró, pensat i dissenyat pel decorador gallec Marcos Martínez Parga, és molt més que un lloc per menjar: és un homenatge. Els colors ocres i verds evoquen la natura del riu Eume i les fustes càlides que vesteixen el local recorden les llars gallegues on la cuina és el centre de la vida familiar.
El cuiner i propietari, Fran Sardiña, ha volgut portar un tros de Pontedeume (Galícia) i arrelar-lo a Catalunya. Amb aquest projecte uneix dues cultures gastronòmiques: la gallega i la catalana. El resultat és una cuina sense ornaments innecessaris, de qualitat i de gustos nets, que fa lluir sobretot el producte. Aquí no hi ha experiments forçats, sinó respecte absolut per la matèria que brinda la terra. Tal i com ell mateix explica, a Vadegust, “és una cuina tradicional basada en un bon producte, no gaire elaborada, i sobretot treballem amb peix fresc i marisc”.
Des dels clàssics de marisc fins a propostes més singulars, la carta obre amb plats com el tàrtar de tonyina Balfegó amb crema d’albergínia i maionesa de cacauet, una combinació refinada que sorprèn pel seu equilibri. També les ‘filloas’ farcides de peix i marisc amb salsa romesco són una deliciosa trobada entre dues ribes: la dolçor gallega i la intensitat catalana. Després arriben les apostes tradicionals, elaborades amb delicadesa excepcional, com el pop a la gallega, que es presenta a taula en la seva cocció justa, tendre i regat amb bon oli i pebre vermell.
Per als amants de la carn, el restaurant ofereix plats tan suculents com el garrí al forn amb patata rostida, la cua de vedella amb salsa d’Oporto i bolets o els daus de filet de vedella gallega amb salsa de mostassa. En tots ells es descobreix una de les grans veritats de la cuina gallega: que no només viu del marisc, sinó també de la qualitat de la seva carn. I a més, l’Eume dedica un capítol especial als arrossos, sempre pensats per compartir: des de l’arròs d’escopinyes o el de sípia i gambes, fins al sorprenent arròs de conill picant amb carxofes i olives de Kalamata, o el luxós arròs de llamàntol.
Ara bé, sovint són els petits detalls els que marquen la diferència. A l’Eume, aquest detall és el pa, un producte que es pren tan seriosament com a Galícia. Fet amb massa mare, amb escorça cruixent i molla esponjosa, acompanya i potencia cada plat. És d’aquells que conviden a sucar, fent que l’experiència a taula s’allargui amb plaer.
Per acabar, la carta de vins parla també de coherència i arrels. Només hi trobem D.O. catalanes i gallegues, seleccionades entre petits cellers i produccions limitades, com l’Essència de Gerisena de l’Empordà, el Dolç by La Morera d’Alella o els vins gallecs de Valdeorras i Monterrei. Una tria feta amb la mateixa cura i honestedat que els plats.
L’Eume no busca sorprendre amb focs artificials. El seu encant rau en la senzillesa, en la veritat del producte i en la memòria gustativa que desperta: una cuina que emociona perquè és sincera. Un racó gallec a Mataró on, entre marisc, peix i carn, hom pot sentir la remor del riu Eume barrejant-se amb l’onatge del Mediterrani. Sardiña clou que és l’espai on menjar el gallec, que parla d’arrels i tradició.
