A Casa Nita no hi ha ni fogons, ni forn, ni plaques. Però sí que hi ha enginy, passió pel producte i una carta que pot fer-te replantejar què vol dir realment cuinar. Aquest restaurant de només 18 m², al cor de Terrassa, té l’aspecte d’un menjador domèstic, íntim i càlid, amb només quatre taules i un servei absolutament personalitzat. És un lloc que convida a parlar fluixet i deixar-se sorprendre. Una aposta valenta i delicada, pensada per gaudir amb temps, en parella o en petit comitè.
Els impulsors del projecte, Marc Dinarès i Belén Lapeña, van heretar l’espai d’uns amics. Ja coneixien bé el local -explica Lapeña a Vadegust- perquè “sempre n’havíem estat clients i ens atreia molt el concepte de fer alguna cosa petita. Quan ens el van oferir, sabíem que calia repensar-lo respectant-ne l’esperit i adaptant-nos a les limitacions estructurals”. Sense sortida de fums, van haver d’afinar la creativitat: “Ens vam reinventar per les exigències del local, tot i que sempre havíem volgut fer un projecte petit. No tenim foc, ni forn, i això ens ha portat a explorar tècniques antigues que ens encanten”, diu Dinarès.
I així és com han creat una cuina sense cuina. Basant-se en els sabers de les àvies, apliquen tècniques de conservació tradicionals com la salaó, els fumats, els escabetxos o els avinagrats. Treballen amb producte de temporada i proximitat, que transformen amb delicadesa i respecte, “i donem valor a processos que gairebé s’havien oblidat”, defensen.
A la carta hi pots trobar des d’un canapè de pernil cuit o una moixama de cor de tonyina, fins a una sardina fumada a casa, uns espàrrecs blancs fermentats o un envinagrat de piparres i alls. Un dels plats icònics del local és la coca d’albergínia, una reinterpretació minimalista que ho diu tot amb molt poc. Cada plat està pensat com si fos d’alta cuina, amb la voluntat de portar els sabors al límit.
Un altre tret definitori de Casa Nita és l’arrelament al territori. Tant Dinarès com Lapeña són de Terrassa i els fa il·lusió donar visibilitat a productes que val la pena tastar de la seva localitat. Per això treballen des d’una perspectiva d’economia circular i compten amb productes del Forn Turull -un obrador artesà que fa pa de massa mare des de 1920- i d’altres productors de la zona, com la formatgeria La Frasera, de Vacarisses. A banda, la carta minimalista s’acompanya d’una selecció de vins també acurada i, de vegades, sorprenentment extensa, que beu de l’esperit de colmado o bar de degustació que tenia el local en els seus orígens.
A Casa Nita no hi ha menú fix, però sempre hi ha alguna sorpresa fora de carta. “Fa poc teníem els pèsols, o un plat amb sardina fumada… depèn del dia i del producte”, explica Lapeña. Aquesta flexibilitat forma part de l’encant: tot és viu, canviant, fet a mà i a mida.
El servei és directe, proper, sense artificis. La interacció amb els clients forma part de l’experiència: “No volem ser només un restaurant, sinó un espai on el menjar sigui una conversa, on la gent se senti com a casa”, afirmen. Amb el cafè filtrat servit a taula, l’atenció delicada i l’aroma de productes ben tractats, l’objectiu s’aconsegueix: Casa Nita és com entrar al menjador de casa… si a casa et fessin tapes d’alta cuina sense cuina.
