El sorbet de maduixa és un dels més bons, si la matèria primera és bona, cosa que, habitualment, no sol passar, malauradament. Les fraules o maduixes són unes fruites delicades, que han d’estar madures si les volem gustoses i perfumades. Per desgràcia, a plaça el que hi sol haver són els maduixots, que no fan gust de res. I si ho fem amb maduixes de bosc en sortirà un sorbet de primera, com n’hi ha pocs.
En fem arreu dels Països Catalans, i ja és vell perquè el baró de Maldà en menjava, segons que va escriure en el Calaix de sastre; aquesta citació és del 23 de maig de 1800:
Lo Mariano del cafè dugué a casa Castellbell tots sos apetuscos de tasses, sorbeteres, etc., per lo refresc de la tarda, o nit, i lo forner, la post de tortells, bescuits d’ou, pa de pessic, bollos, ensiamades, etc., per sucar les senyores i senyors als sorbetes i líquids en les tasses i, en seguida, a les xicres de xocolate.
I aquesta és del 24 de juny de 1813:
Después de vista la professó, tenint en casa a tota la tertúlia, hi ha hagut bon jolgorio de dos formatges glaçats, l’un de llet i ous i l’altre de llet, tot fet en casa, ab bona porció de melindros i secalls, i a sucar después el xocolate, quins i quines n’han volgut prendre, ab ses bones tasses d’aigua freda, per celebració d’esta festa, com llavores érem en Barcelona en les cases dels senyors, al passar pels carrers les tan lluïdes professons del Corpus, que tot sobrava per fer bons refrescos de sorbetes de llet i maduixa, orxata, taronja, etc.
Els sorbets sempre han estat una delicadesa, la gent en prenia quan podia, que era de tant en tant, si n’exceptuem la burgesia i la noblesa, que no s’estaven de res, com és natural. Els trobem en la poesia ‘L’ofici del burgés’, publicada en el número del 22 d’octubre de 1876 del setmanari barceloní La Campana de Gràcia; en copiarem la primera part:
Cantin altres les proeses
de guerreros sense por;
las venturas, las dolcesas
de lo cast y pur amor.
Cantin altres las memorias
de preclars, sabis varons,
las hassanyas y las glorias
de los pobles y nacions
mentre al só
de la guitarra
canto jó,
de goig encés,
lo desitj que m’encaparra
de fer vida de burgés.
Quan me llevo ja voldria
rica taula a prop tenir,
los bons talls esculliria
que no costan de pahir;
requisits de mil maneras
complaurian l’apetit,
sopa ab rab, platillo ab peras,
flicandó, estofat, rostit,
peix ab such,
ab llús monjetas,
com un duch
may bacallá,
y ab tiberis y brometas
felís fora sens tardá.
Quan tingués seca la boca
remulléssimla’ls licors,
cada copa, nova soca
li hagués dat los seus suors;
y ab sorbetes, mantecados,
y ab gelats quan fá caló
me probessin, sens bolados
la justicia y la rahó
quan al só
de la guitarra
canto jó,
de goig encés
lo desitj que m’encaparra
de fer vida de burgés.
Al Velai i el Comtat Venaissí també en fan, i en diuen sorbet de fragas.
Sorbet de maduixa
Ingredients: 1 kg de maduixes i 500 g de sucre.
Preparació: de primer posarem el sucre en una casserola, hi afegirem dos gots d’aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. En passar un parell de minuts apagarem el foc. Mentrestant, traurem el peduncle a les maduixes, les triturarem amb la picadora elèctrica, les afegirem a la casserola, ho remenarem, ho colarem amb un colador de drap, ho deixarem refredar i ho posarem en la geladora.
Variants: hi ha qui, a mig congelar, hi afegeix dues clares d’ou (muntades a punt de neu) i ho remena. A Mallorca hi ha qui hi afegeix el suc d’una llimona.
Sorbet de fragas
Ingredients: 1 kg de fraules, 1 llimona i 300 g de sucre.
Preparació: de primer posarem el sucre en una casserola, hi afegirem un got d’aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama, ho deixarem bullir a foc suau un minut o un parell de minuts i apagarem el foc. Mentrestant, traurem el peduncle a les fraules, les triturarem amb la picadora elèctrica i les posarem en un bol. En acabant traurem el suc a la llimona, el colarem i l’hi afegirem. Quan l’almívar s’haurà refredat l’hi afegirem, ho remenarem ben remenat i ho posarem a la geladora.
Variants: al Velai hi ha qui, abans que s’haja gelat del tot, hi afegeix a poc a poc tres clares (muntades a punt de neu) i ho remena.
Altres denominacions
Sorbet de fragas: sorbet de majofas (Velai). ‘Sorbet de fragas’ és una denominació que es fa servir al Comtat Venaissí.
Sorbet de maduixa: sorbet de martoll (Alta Ribagorça), sorbet de fraga (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell), sorbet de fraula (Llitera, Matarranya, País Valencià, Mallorca, Eivissa). ‘Sorbet de maduixa’ és una denominació que es fa servir a Catalunya, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i Menorca.
Dialectalismes
- Sorbet de fragas: ‘surbet de frago’.
- Sorbet de maduixa: sorbet de ‘maduxa’ (Catalunya), sorbet de ‘madoxa’ (domini del català oriental a Catalunya), sorbet de ‘madoxo’ (Solsonès), sorbet de ‘maduxe’ (Pallars Jussà, Alt Urgell, Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues, Baix Ebre), sorbet de ‘maduixe’ (Segrià, Baix Cinca, Garrigues), sorbet de ‘maruixe’ (Baix Cinca), sorbet de ‘mariotxa’ (Alcalatén), sorbet de ‘manduxa’ (Menorca).
- Sorbet de majofas: ‘surbet de majufos’, ‘surbet de majuflas’, ‘surbet de mojufos’, ‘surbet de majuflos’, ‘surbet d’amajufos’.
- Sorbet de martoll: sorbet de ‘martol’, sorbet de ‘martuall’.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
