La sopa de fesols es prepara arreu dels Països Catalans i Occitans, en uns llocs més que en altres. Són sopes escaldades, tret de la minestra de judies que fan a l’Alguer, que en comptes de pa es prepara amb pasta. Es pot fer amb fesols de qualsevol mena i sempre resulta bona, amb un sofregit de ceba i amb l’acompanyament d’alguna verdura o d’un os de pernil per donar sabor. Són unes sopes senzilles, com gairebé totes les sopes, que generalment es preparen amb allò que el cuiner o la cuinera troba al rebost, si no és que torna del mercat, que aleshores sempre s’adornen una mica.
S’esmenten en la poesia popular gascona ‘Les noces de Simon’, de la qual copiaré una part:
S’en tournon à la caseto,
Per galapia ço de boun.
Minjon soupos de moungetos,
Uo dobo de tachoun.
Arribatz a la salado,
Espugon un herissoun.
(Se’n tornen a la caseta, / per endrapar tot el que hi ha de bo. / Mengen sopes de mongetes, / i un estofat de claus. / Arribats a l’ensalada, / espucen un eriçó).
I el provençal Jan del Forn escrigué la poesia ‘Li faiòu’, on també apareix la sopa:
Pèr lausa li faiòu prendrai pas l’encensié.
Pamens, vole pas leissadire,
I damo qu’an lou ten e l’estrechoun d’un cire,
Qu’es un liéume groussié.
Que nous digon qu’on pòu de deveni poupudo
E roujo coumo un grato-quiéu,
Mai que mespreson pas nòsti faiòu, mourbièu!
Li palo e li menudo!
Nàutri, cregnissèn pas d’agué li gauto en flour
E nous fai rèn d’agué de poupo.
Que vèngue de faiòu, au jus, a l’òli, en soupo!
Ié sauprén faire ounour.
Poudès ié bouta dintre o d’aiet o de cebo,
Acò’s pas pèr nous arresta.
Adusès-n’en, coume que siegon apresta…
E cridarem pas cebo!
(Per lloar els fesols no prendré pas l’encenser. / Amb tot, no vull que puguen dir, / les senyores de rostre eixut com un ciri, / que és un llegum groller. / Que ens diguen que tenen por de tornar-se grassonetes / i vermelles com un gratacul, / però que no menyspreen els nostres fesols, per Déu! / No caldria sinó! / A nosaltres no ens fa por de tenir les galtes florides / i tant ens fa de posar greix. / Volem fesols, amb suc, amb oli, en sopa! / Els sabrem fer els honors. / Hi podreu ficar a dins alls o cebes, / això no ens farà desistir. Porteu-ne, quan estiguen preparats… / i no cridarem: Prou!).
Sopa de fesols
Ingredients (4 racions): 200 g de fesols, 1 ceba, alls, 100 g de pa sec, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem els fesols en una olla (prèviament remullats), els cobrirem d’aigua i ho deixarem al foc, amb l’olla tapada. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, pelarem i trinxarem la ceba i un parell d’alls o tres. A continuació posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem alls i ceba i ho sofregirem. Ho remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en daurar-se la ceba lleugerament, ho afegirem a l’olla i ho salarem. Seguidament llescarem el pa i el posarem en la sopera (o en les escudelles). Al cap d’una hora o hora i mitja d’ebullició, quan els fesols seran cuits (segons la qualitat, el procés pot ser més llarg o més curt) ho traurem del foc i ho escudellarem per damunt de les sopes.
Variants: hi podem afegir una penca d’api, una pastanaga, un manat de bledes, unes fulles d’herba-sana, una culleradeta de pebre roig o un polsim de pebre. S’hi poden sofregir uns branquillons de julivert (trinxats). Podem torrar les llesques de pa.
Els algueresos fan coure el fesols i un bocí de vitet, hi afegeixen un sofregit de ceba i, en acabant, en comptes de llescar pa, hi fan bullir un grapat de pasta, generalment fitutxes (tallarines).
Sopa de mongetas
Ingredients (4 racions): 200 g de fesols, 1 ceba, greix de cuina (segons les regions: oli d’oliva, sagí, greix d’oca), 100 g de pa sec i sal.
Preparació: d’entrada posarem els fesols (prèviament remullats) en una olla, els cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau, amb l’olla tapada. Mentrestant, pelarem i trinxarem la ceba. A continuació posarem un raig d’oli (o una cullerada de greix) en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem la ceba i la sofregirem. La remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en daurar-se lleugerament, ho abocarem a l’olla. Ho salarem i, a continuació, llescarem el pa i el posarem en la sopera (o en les escudelles). Al cap d’una hora o hora i mitja d’ebullició, quan els fesol seran cuits (segons la qualitat, el procés pot ser més llarg o més curt), els traurem del foc i els abocarem (amb el brou) per damunt de les sopes.
Variants: hi podem afegir un os de pernil, un tall de cansalada, una llonganissa, un tros de llonganissa seca, un all porro, un parell de pastanagues, dues patates, unes fulles de col, un grapat de bajoques, un nap, un polsim de pebre, uns brins de farigola, dues fulles de llorer, un parell de clavells d’olor o una culleradeta de pebre roig. Hi podem sofregir una tomaca, uns alls, un napicol, uns branquillons de julivert o una cullerada de farina. Podem torrar les llesques de pa (poden ser de pa de mestall). Hi ha qui aixafa els fesols amb una forquilla; llavors hi posarem uns crostons de pa fregit en comptes de llesques. Al Perigord i la comarca de la Tenarèsa (Landes) hi afegeixen una cotna de cansalada. Al Carcí Blanc hi ha qui hi sofregeix un manat de fulles d’agrella. Al Llenguadoc hi ha qui serveix els fesols per un costat (amanits amb una vinagreta) i les sopes per un altre. Al Coserans (Comenge) hi ha qui hi afegeix un tall de pernil o una andolha. A la Provença ruixen les llesques amb un raig d’oli. Al Delfinat sofregeixen les verdures (alls porros, pastanagues, cebes, vinagrella) amb mantega i hi afegeixen (al final) un raig de nata; abans d’escaldar les sopes ho passen pel passapuré. Al Comtat de Niça hi posen unes fulles de bleda (o de lletuga), un tros de carabassa i un parell de fulles de sàlvia.
La menèstra de fesòls de les Valls Occitanes no porta pa: posen els fesols en una cassola (amb un peu de porc, un tros de cap de costella, unes patates a cantells, una pastanaga i dues cebes), ho amaneixen amb oli, pebre i romaní, ho cobreixen d’aigua i ho enfornen, a 200º; al cap d’uns vint minuts rebaixen la temperatura a la meitat i ho deixen coure per espai d’unes tres hores.
Altres denominacions
Sopa de fesols: sopa de mongetes (domini del català oriental —tret del Conflent, el Capcir, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès—, Pallars Jussà, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell, Baix Cinca, Garrigues, Conca de Barberà, Priorat), sopa de monges (Rosselló, Conflent, Capcir), sopa de mongets (Rosselló, Alt Empordà), sopa de fesoles (Empordà), sopa de seques (Conca de Barberà, Barcelonès), minestra de judies (l’Alguer). ‘Sopa de fesols’ és una denominació que es fa servir a la Catalunya occidental, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, el Pla de l’Estany, el Lluçanès, el Solsonès, el Bages, el Vallès Oriental, la Selva, el Maresme, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el País Valencià.
Sopa de mongetas: sopa de havas (Bordelés, Landes, Bearn), sopa de monjas (Bearn, Bigorra, Comenge, Roergue, Comtat de Foix, Baix Llenguadoc), sopa de mongets (Comenge, Roergue, Vivarés), sopa de mongetes (Vall d’Aran), sopa de favons (Llemosí, Baix Llenguadoc), sopa de favòls secs (Alvèrnia, Vivarés), sopa de favas sechas (Alvèrnia, Velai), sopa de favas (Alvèrnia, Velai, Vivarés, Carcí, Albigés, Roergue, Gavaldà, Costiera de Nimes), sopa de favas eissutas (Velai, Vivarés, Gavaldà), sopa de favòls (Gavaldà, Baix Llenguadoc, Velai), sopa de favòls eissuts (Vivarés), sopa de mongets secs, sopa de favaròts (Roergue), sopa de quincarlòtas (Roergue, Baix Llenguadoc), sopa de favas secas (Roergue, Gavaldà), sopa de favarons, sopa de favaròls, sopa de mongilhs (Albigés, Baix Llenguadoc), sopa de favons secs, sopa de fesòls secs (Delfinat), sopa de faiòus (Delfinat, Provença, Comtat de Niça), sopa de faiòus secs (Delfinat, Comtat Venaissí, Provença, Comtat de Niça). ‘Sopa de mongetas’ és una denominació que es fa servir a la Gascunya, el Perigord, el Llemosí, l’Agenés, el Carcí, el Llenguadoc, l’Albigés, el Roergue, el Comtat de Foix i el Vivarés.
Dialectalismes
- Menèstra de fesòls: ‘menètro de feisuls’, ‘mnètro de feisuls’, ‘mètro de feisuls’.
- Minestra de judies: minestra de ‘juríes’.
- Sopa de faiòus: ‘supo de faiòls’, ‘supa de faiòls’, ‘supa de faiuls’, ‘supo de faiuls’ (Delfinat), ‘supo de faiòu’, ‘supo de faviòu’ (Costiera de Nimes), ‘supo de faiul’ (Provença, Comtat de Niça), ‘supa de faiòl’, ‘supo de faiòl’, ‘supa de flaiòl’, ‘supo de flaiòl’, ‘supa de faiul’ (Comtat de Niça).
- Sopa de faiòus secs: ‘supo de faiòls’ secs, ‘supa de faiòls’ secs, ‘supa de faiuls’ secs, ‘supo de faiuls’ secs (Delfinat), ‘supo de faiòu sec’ (Comtat Venaisí), ‘supo de faiul sec’ (Provença), ‘supa de faiul sec’, ‘supa de faijul sec’, ‘supo de faijul sec’, ‘supa de faijòl sec’, ‘supo de faijòl sec’ (Comtat de Niça).
- Sopa de favaròls: ‘supa de favairòls’, ‘supo de favairòls’.
- Sopa de favarons: ‘supa de favarús’, ‘supa de favadús’, ‘supo de favarús’, ‘supo de favadús’.
- Sopa de favaròts: ‘supo de favoruòts’.
- Sopa de favas: ‘supa’ de favas (Alvèrnia, Velai, Gavaldà), ‘supo de favos’ (Alvèrnia, Vivarés, Carcí, Roergue, Gavaldà, Albigés), ‘supo de favo’ (Costiera de Nimes).
- Sopa de favas eissutas: ‘supo de favos issutos’ (Gavaldà, Vivarés), ‘supa de favas issutas’ (Velai), ‘supo de favos eissutos’ (Vivarés).
- Sopa de favas secas: ‘supo de favos secos’; ‘supo de favois secos’ (Roergue).
- Sopa de favas sechas: ‘supa de favis sechas’, ‘supo de favis sets’ (Alvèrnia), ‘supa de favas sechas’ (Velai).
- Sopa de favòls: ‘supa de faviuls’, ‘supo de faviuls’ (Gavaldà, Baix Llenguadoc), ‘supa de foviuls’, ‘supo de foviuls’ (Gavaldà), ‘supa de faviòls’, ‘supo de faviòls’ (Velai).
- Sopa de favòls eissuts: ‘supo de faviuls’ eissuts.
- Sopa de favòls secs: ‘supa de favois’ secs, ‘supo de favois’ secs (Alvèrnia), ‘supa de faviuls’ secs, ‘supo de faviuls’ secs (Vivarés).
- Sopa de favons: ‘supa’ de favons, ‘supo’ de favons (Llemosí), ‘supa de faviús’, ‘supo de faviús’ (Baix Llenguadoc).
- Sopa de favons secs: ‘supa de favuns’ secs, ‘supo de favuns’ secs.
- Sopa de fesols: sopa de ‘fresols’ (Alta Ribagorça, Matarranya, Ports, Camp de Túria, Costera, Vall d’Albaida, Comtat, Alcoià, Marina Baixa, Alacantí, Carxe, Vinalopó Mitjà, Baix Vinalopó), sopa de ‘friols’ (Baixa Ribagorça), sopa de ‘fasols’ (Alt Urgell, Ripollès).
- Sopa de fesòls secs: ‘supa’ de fesòls secs, ‘supo’ de fesòls secs.
- Sopa de havas: ‘supe de haves’ (Landes, Bordelés), ‘supo de havos’ (Bearn).
- Sopa de monges: ‘supa de munges’.
- Sopa de mongetas: ‘supe de munsetes’, ‘supe de mugetes’, ‘supe de mogetes’, ‘supe de magetes’ (Bordelés), ‘supe de mungetes’ (Bordelés, Landes, Bearn, Armanyac, Agenés), ‘supo de mungetos’ (Bordelés, Bearn, Armanyac, Bigorra, Comenge, Agenés, Perigord, Llemosí, Vivarés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Albigés, Comtat de Foix), ‘supa de mungetas’ (Bearn, Bigorra, Llemosí, Comtat de Foix, Baix Llenguadoc), ‘supo de mundetos’ (Armanyac, Agenés), ‘supo de mugetos’ (Bigorra), ‘supo de musetos’ (Perigord).
- Sopa de mongetes: ‘supa de mungetes’ (Rosselló, Vallespir, Cerdanya, Gironès), sopa de ‘mungetes’ (domini del català oriental, Pallars Jussà, Segrià, Baix Cinca), sopa de ‘mungetas’ (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat).
- Sopa de mongetes: ‘supa de mungetes’.
- Sopa de mongets: ‘supa de mungets’.
- Sopa de mongets: ‘supo’ de mongets (Comenge), ‘supo de mungets’ (Roergue, Vivarés).
- Sopa de mongets secs: ‘supo de mungets’ secs.
- Sopa de mongilhs: ‘supo de mungilhs’ (Albigés), ‘supa de mungils’, ‘supo de mungils’ (Baix Llenguadoc).
- Sopa de monjas: ‘supa de munjas’ (Bearn), ‘supo de munjos’ (Bearn, Bigorra, Comenge, Comtat de Foix, Roergue, Baix Llenguadoc), ‘supo de munjus’ (Bigorra), ‘supo de mujos’ (Baix Llenguadoc).
- Sopa de quincarlòtas: ‘supo de quincarlòtos’ (Roergue), ‘supa’ de quincarlòtas (Baix Llenguadoc).
- Sopa de seques: sopa de ‘secas’ (Barcelonès).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
