En aquesta proposta culinària, el pollastre rostit es converteix en un plat principal ple de caràcter, on les escates del formatge Vilademàger aporten un contrast delicat i aromàtic sense formar part d’una salsa ni fondre’s completament.
El formatge Vilademàger, elaborat a la formatgeria Ancosa de La Llacuna, a la comarca de l’Anoia, és un formatge elaborat amb llet crua d’ovella, de quallada enzimàtica i de pasta premsada. Es presenta en peces cilíndriques d’un pes aproximat del voltant d’1 kg. La seva pell és natural de color groguenc. Quan surt de l’obrador té una maduració que pot oscil·lar entre els 2,5 i els 3 mesos.
Per a quatre persones, es parteix d’un pollastre sencer tallat a quarts -o bé quatre cuixes senceres- que es col·loquen en una safata de forn i s’assaonen generosament amb sal i pebre negre acabat de moldre. S’hi afegeixen quatre grans d’all laminats, la pell ratllada d’una llimona i unes branques de romaní i farigola que impregnaran la carn de perfum mediterrani.
En un bol petit, es barreja el suc de la llimona amb una cullerada de mel i un bon raig d’oli d’oliva verge extra, i amb aquesta emulsió es pinta el pollastre perquè quedi brillant i saborós.
Tot seguit, s’hi aboca un got petit de vi blanc sec a la base de la safata i es cou al forn que estarà escalfat a 200 °C durant aproximadament una hora, regant-lo amb el seu propi suc de cocció de tant en tant fins que la pell quedi daurada i cruixent. Si es desitja un acabat encara més torrat, es pot donar un toc final de grill durant quatre o cinc minuts.
Un cop cuit, es deixa reposar breument perquè els sucs es redistribueixin i la carn es mantingui tendra. Ja fora del forn, amb el pollastre encara calent, es reparteixen pel damunt una quantitat generosa de formatge Vilademàger que s’haurà tallat a escates amb l’ajuda d’un laminador, deixant que s’estovi lleugerament amb l’escalfor sense perdre la seva textura ferma ni el seu sabor intensament làctic i salí. Aquesta recepta es pot servir acompanyada de patates rostides o d’una amanida d’escarola amb magrana, un contrapunt fresc i lleuger que equilibra la profunditat del formatge i la dolçor subtil de la mel.
