La pinyata és peix enfarinat i cuit en una olla amb un parell de tomàquets i uns alls, i cal fer uns tombs a l’olla per tal de remenar-lo. No és, doncs, un suquet, ni un guisat, i tampoc és peix rostit. Com que no s’assembla a cap altre cuinat només el podem qualificar de pinyata, que és una metonímia perquè la pinyata és, segons el diccionari, una olla, que pot ser de forma i mida diferents segons les regions (tot i que, per regla general, és de boca estreta, com un tupí). En solen fer els pescadors del sud del Rosselló, amb peix de roca, que no es desfà tant com l’altre.
A vegades, però, és com un suquet qualsevol, si hem de fer cas de la poesia ‘La pinyata’, del cotlliurenc Armand Aloujes:
En istiu, pel bon temps, al nostre Rosselló
Tots els foresters, s’afanyen cap les platges,
Avides de sol, banys, i també de calor,
Fugint el llur país, de fred i de pluges.
Malgrat tot, alguns s’estimen més descobrir,
Per els camins de marxa, la nostre muntanya,
Cadena dels Pirineus, tot à prop d’aquí,
I també, la bellesa de la campanya.
D’altres en triat, à l’ombre, de s’estirar,
O bé, tastar els productes de la regió.
Els fins gormands, à cap moment, no van duptar,
Dels bons gusts que tenen, els plats del Rosselló.
Els vells pescadors, del litoral català,
Son especialistes, per fer la «pinyata»
Si un dia, en passant, vos poden convidar,
Els hi fereu així, la llura renommada!
El plat, per ell mateix, no és de complicat.
S’hi cal bé aplicar, no sera que millor:
Patates, i tomates, bé salat i pebrat,
I és tot lo que cal, per fer tot això.
Abans d’apuntar, el peix per la «pinyata»,
Cal que sigui sencer, buidat, i escatat;
Escurpis, aranyas, i gambas o crancs;
Cungre, calamar, cabotes i rap.
Posats arreu à l’olla, i dins l’aigua nagats;
Coure 45 minutes, i de seguida,
Apuntar l’allioli, que sera escampat,
Sus les llesques de pa, torrades i allades.
Se pot dire, que amb això, aneu vos regalar!
Si les patates son cuites, el xuc espès,
El plat és apunt, i ara se pot menjar.
Un poc de sal i pebre, i veureu que desprès,
Sense aixecar el nas, tothom s’hi posarà.
Proveu doncs aquest plat, foresters estimats,
Que per fer un bon repeix, no és necessari,
De buscar de per tot, el que diuen rafinat
La nostre regió, en tirarà la glori!
En fi, que n’hi ha diverses versions. I totes són bones.
Pinyata
Ingredients (4 racions): 1,5 kg de peix de roca variat (que no siga massa gros: escórpora, verat, pagell, garneu, molls, sorell, serrà, gall, sard, congre, etc.), 4 polpets, 4 escamarlans, 2 tomaques madures, alls, farina, pebre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer esmocarem el peix, el salpebrarem i l’enfarinarem. En acabant netejarem els polpets (els traurem la boca, els ulls i la bosseta de la tinta) i, a continuació, pelarem i picolarem les tomaques. Seguidament pelarem i trinxarem mitja dotzena d’alls. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una olla (gran) i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls, les tomaques, els polpets i els escamarlans i ho sofregirem. Hi farem unes remenades amb la cullera de fusta i hi afegirem el peix. Ho deixarem a foc mitjà (amb l’olla tapada), farem de tant en tant unes sacsades a l’olla per tal de remenar-ho i, al cap d’un quart d’hora, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem sofregir un grapat de crancs o algun exemplar de qualsevol altra mena de crustaci. Podem canviar els escamarlans per gambes o llagostins. Hi ha qui hi afegeix un got de vi blanc. Uns altres, a taula, hi deixen caure per sobre una trinxadissa d’all i julivert.
Una altra versió consisteix a fer un sofregit, bullir unes patates (a cantells) i afegir-hi el peix en acabant. Hi ha qui ho acompanya amb unes torrades, untades d’allioli.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
