Els ous amb tomàquet són una mena d’ous remenats, però amb molta tomaca, un plat d’estiu-tardor que hi ha costum de fer als Països Catalans (inclosa l’Alguer) i també al País de Briva (Llemosí) i la Provença. Cal sofregir el tomàquet una bona estona i, en acabant, hi haurem d’afegir els ous, batuts o sense, i haurem de remenar sense parar fins que els ous es prendran. És un plat ben gustós, dels de sucar-hi molt de pa.
El trobem en la poesia ‘¡Eh, a Lliria!’, publicada en La Traca del 39 de setembre de 1916; en transcriurem uns versos:
La coestión de la menchusa
puertó muchas guilindainas,
porque como así tenemos
cascuno un rey en la pancha,
unos volíen qu’es ferem
paella a la valensiana,
y otros eran partidarios
de la cosina alimaña
y handa hubió quien proponía
el pegar una fartada
de botifarróns en seba
y de hoevos con tomata.
Al segle XVIII s’hi va afegir al gènere de llibres de viatges una varietat que podríem anomenar “viatges novel·lats”, on el viatger i la resta de personatges eren ficticis i les corresponents aventures també. Ara, l’escriptor havia de conèixer els costums de les terres per on passaven els viatgers, d’una altra manera el text hauria resultat inversemblant. L’escriptor marsellès Estève Francés de Lantier va publicar en 1809 el Voyage en Espagne du chevalier Saint-Gervais, on aquest cavaller declara haver nascut el 1739. Va baixar per Catalunya i, prop de Llíria (Camp de Túria) va menjar ous amb tomata:
En arribar a l’hostal d’un poble pròxim a Llíria vaig entrar al vestíbul, on els traginers descarregaven les seues mercaderies. Aquesta habitació servia de magatzem, sala d’estar i dormitori; des d’allà, vaig anar a la cuina, on aquests senyors preparaven el sopar. Vaig ajudar l’hostaler a preparar el meu, que consistia en un plat d’abadejo i ous amb tomata, que vaig menjar al capdavant de la taula, amb aquesta brillant companyia. Vaig gaudir de la seua amable conversa, en la qual no van ser oblidats els juraments, l’oratge i els miracles dels sants.
I també apareix en la composició ‘Una reunión chalera’, publicada en La Chala del 29 de maig de 1926:
Para tractar de la marcha
que debemos de seguir
los que aquí en noestros salones
algún rato es reonim
s’hiso una convocatoria
ya el dijoeves de matí,
y plegats en una colla
al porge vaen assistir
las señoritas de Llongo,
los Marqueses del Setrill,
el Conde de la Carchofa,
los Barones del Raim,
el simpático Ulldepésol,
la señora de Conill
el botones de Pencholl
y el porter de Capdemins.
Achocados en el soelo,
uns allá y otros aquí,
comiensó la discusión
que había que descutir,
no sinse qu’el gran poyeta
Sebollino (Serafin),
diguiera cuatro burrades
en castellà y llemosí
p’haser callar als loritos
que no deixaban oir
l’asposisión dels motivos
que mos reonió allí.
El caso qu’es descotía
va ser en este sentit:
«Para noestras suareses,
cuchipandas y bullits
y otros chaleros efeutos,
¿quín día es el más felís?
Del lunes danda el Domingo
el que vullgais elegir».
En seguida s’armó un dado
que taladraba els ouits.
¡Todos parlaban a l’hora!
Todos querían desir
su opinión al mismo tiempo
a bramidos, a chillits,
y s’armó una ensordeguera
que ni Coqui s’aclarix!
Por fin se impuso el buen orden,
y hecho el silensio por fin,
s’acordaron estas bases
despoés de molt discutir.
«Primera: todos los lunes
chuchipanda per la nit
a base d’ous en tomata
y d’uns fesolets bullits.
Segunda: todos los martes
homenaje al got de vi,
con tollina, sanc en seba
y botifarróns rostits.
Tersera: tots els miércoles
s’hauremos de reonir
para selebrar la fiesta
del ardiente marrasquí,
con trositos de muixama
y rajitas de pernil.
Cuarta: todos los dijueves
bailes finos; y al finir,
llunch de cacau y tramussos
con buen vino torrentí.
Quinta: todos los diviendres
juegos sanos y infantils
en el que entre el sapuquero,
el ratón, San Sorení
roda, roda, San Miquel
y otros por el mismo estil.
Sexto: todos los disábados
la fiesta del teuladí,
que consistirá en bufarse
en dos litros por narís.
Y los domingos, resumen
de todo lo que s’ha dit:
bufalaga cheneral!…
¡y alsa, qu’em chafes, monín!»
L’ou, d’altra banda, és sinònim de testicle, i el tomàquet, al seu torn, de sexe femení, i per a això a l’Horta, els joves, quan veuen passar una dona jove i ben plantada, diuen a vegades: “Massa tomàquet per a un parell d’ous”.
Ous amb tomàquet
Ingredients (4 racions): 1,2 kg de tomaca madura, alls, 4 ous, llorer, sucre, oli i sal.
Preparació: de primer pelarem i trossejarem la tomaca i, en acabant, pelarem i trinxarem mitja dotzena d’alls. Seguidament posarem un raig d’oli en una cassola de fang i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls i els sofregirem. Els farem unes remenades amb la cullera de fusta i, quan agafaran una mica de color, hi posarem la tomaca i la sofregirem també. Apujarem el foc, ho salarem, hi afegirem una cullerada de sucre i un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. De tant en tant ho remenarem. Al cap d’una bona estona, quan la tomaca s’haurà confitat, trencarem els ous, els hi afegirem i ho remenarem sense parar. En quallar els ous una mica ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi ha qui bat els ous en un bol, abans d’afegir-los a la cassola. La quantitat d’ous és variable; n’hi ha qui n’hi posa el doble. Al Barcelonès hi ha qui hi sofregeix una llesca de pernil (trinxada). Al Migjorn hi ha qui hi sofregeix una ceba (trinxada) i un parell de pimentons verds (esbocinats). A Menorca hi ha qui hi sofregeix uns branquillons de julivert; uns altres hi afegeixen un polsim de pebre. A l’Alguer hi ha qui hi afegeix un bocí de vitet o un branquilló d’alfàbega; uns altres hi sofregeixen una ceba (tallada per llarg); a l’hivern, hi ha qui ho fa amb tomaca de conserva. Al País de Briva hi ha qui hi sofregeix una ceba (trinxada).
Altres denominacions: ous amb tomata (Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir, Alta Cerdanya, Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Empordà, Gironès, Selva, Llitera, Noguera, Baix Cinca, Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Ebre, Montsià, Matarranya, País Valencià, Pitiüses), ous amb tomàquet (Cerdanya, Bages, Ripollès, Solsonès, Berguedà, Osona, Gironès, Bages, Moianès, Vallès, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Segarra, Anoia, Alt Penedès, Conca de Barberà, Priorat), ous amb tomàtec (Pallars Sobirà, Bages), ous amb tomàtic (Solsonès, Bages, Berguedà, Osona, Segarra, Menorca), ous amb tomàtiga (Balears), copaça d’ous i pomata (l’Alguer), ueus emb de tomata (País de Briva), uòus ambé de tomata, uòus ambé de tomàtic, uòus ambé de poma d’amor (Provença), huevos con tomate (comarques valencianes de parla castellana). ‘Ous amb tomaca’ és una denominació que es fa servir al Berguedà, el Ripollès, l’Osona, el Lluçanès, el Bages, la Segarra, el Maresme, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Priorat, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, la Marina, el Comtat i l’Alacantí.
Dialectalismes
- Copaça d’ous i pomata: copaça d’ous i ‘pumata’.
- Ous amb tomaca: ous amb ‘tumaca’ (domini del català oriental), ous ‘en’ tomaca (Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, País Valencià), ous ‘en tomaco’ (Costera), ‘aus en’ tomaca (Alacantí).
- Ous amb tomàquet: ous amb ‘tumàquet’; ous amb ‘tumàquec’ (Gironès), ous amb ‘tumàtet’ (Anoia).
- Ou amb tomata: ous amb ‘tumata’ (domini del català oriental a Catalunya, Piyiüses), ous ‘en’ tomata (Llitera, Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià, Matarranya, País Valencià), ‘aus en’ tomata (Alacantí, Vinalopó Mitjà).
- Ous amb tomàtec: ous amb ‘tumàtec’ (Bages).
- Ous amb tomàtic: ous amb ‘tumàtic’ (Solsonès, Berguedà, Osona, Bages, Menorca).
- Ous amb tomàtiga: ous amb ‘dumàtiga’ (Serra de Tramuntana), ous amb ‘domàtiga’ (Serra de Tramuntana, Palma, Raiguer, Pla, Migjorn), ous amb ‘tumàtiga’ (Serra de Tramuntana, Menorca).
- Ueus emb de tomata: ‘eus em de la tumato’, ‘eus em de la tumata’.
- Uòus ambé de poma d’amor: ‘iòu amé de puma d’amur’, ‘iòu amé de pumo d’amur’; ‘uòu amé de pomo d’amur, ‘uòu amé de pumo’ d’amor, ‘òu amé de pomo d’amur’, ‘òu amé de pumo’ d’amor, ‘iu amé de pomo d’amur’, ‘iu amé de pumo’ d’amor.
- Uòus ambé de tomata: ‘iòu amé de tumata’, ‘iòu amé de tumato’; ‘uòu amé de tumata’, ‘uòu amé de tumato’, ‘òu amé de tumata’, ‘òu amé de tumato’, ‘iu amé de tumata’, ‘iu amé de tumato’.
- Uòus ambé de tomàtic: ‘iòu amé de tumàti’; ‘uòu amé de tumàti’, ‘òu amé de tumàti, ‘iu amé de tumàti’.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
