Les morenes es pesquen de tant en tant i es poden trobar als mercats. Com en el cas del congre, la cua té moltes espines i, generalment, la gent l’aprofita per a fer-ne un brou. Però la resta de l’animal té una carn molt agradable, bona per a fregir o guisar. En aquest cas es tracta d’un peix al forn, a rodelles, sobre un llit de moniato, també a rodanxes, tot adobat amb un sofregit. És plat típic de Formentera i sol aparèixer a taula a l’hivern, que és quan les morenes estan més en saó.
És un peix, d’altra banda, que agradava molt a grecs i romans. Ateneu de Nàucratis transcriu en El banquet dels savis un text del poeta i gastrònom Arquestrat de Gela (segle iv aC):
Si veus una morena agafada entre Itàlia i l’estret batut per les onades, compra-la; perquè aquest peix, anomenat també plootea, és un menjar deliciós.
I per part romana la trobem en una sàtira d’Horaci (segle I aC):
Serveixen una morena, allargada dins una plàtera i voltada de gambetes, que nadàven sobre un mar de salsa. I l’amo diu: «Aquesta estava prenyada quan la van pescar; la carn no hauria estat tan bona, després de desovada. En la salsa hi entren: oli de les primeres trullades del Venafre, gàrum ibèric, vi de cinc anys, però nascut aquí deçà del mar, que cal afegir-lo mentre cou (després de cuita, el que més li convé és el de Quios), pebre blanc, i també vinagre del que produeix el vi de Metimne quan es fa agre.»
A casa nostra agrada, sobretot, als pescadors. Aquesta corranda és mallorquina:
Jo me’n vaig anar a pescar
un dia de la mar plena.
Vaig ’gafar una morena
pintada damunt s’esquena.
Ditxós qui en podrà menjar!
Direm finalment que, a vegades, preparen el plat amb gerret, de la mateixa manera, amb el peix simplement esmocat.
Morena amb moniato
Ingredients (4 racions): 1 morena d’1,5 kg, 1 moniato d’uns 750 g, 1 ceba, 1 tomaca madura, 1 pimentó vermell, 1 cabeça d’alls, julivert, llorer, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: d’entrada esmocarem el peix, en tallarem un bon tros de la cua (la guardarem per a fer un brou), l’escapçarem i el farem a rodelles. En acabant pelarem el moniato i el farem a rodanxes. Seguidament, pelarem i trinxarem la ceba i la cabeça d’alls. A continuació traurem el peduncle i les llavors al pimentó i n’esbocinarem la meitat. Finalment, pelarem i picolarem les tomaques i trinxarem mitja dotzena de branquillons de julivert. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls i la ceba i ho sofregirem. Ho remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, abans d’agafar color, hi afegirem el pimentó esbocinat, la tomaca i el julivert i ho sofregirem també. Hi afegirem un parell de fulles de llorer, ho remenarem de tant en tant, ho salarem i, en estar tot a mig confitar, apagarem el foc. Llavors untarem d’oli una llanda metàl·lica que pugui anar al forn, hi farem un llit de rodanxes de moniato, hi posarem a sobre les tallades de peix, ho salarem, hi abocarem el sofregit per damunt, ho empolvorarem amb una mica de pebre roig i ho enfornarem, a 180º. Al cap de vint o vint-i-cinc minuts ho traurem i ho escudellarem.
Variants: podem afegir al sofregit uns brins de farigola o un polsim de pebre. Hi ha qui posa en la llanda mig got de vi blanc.
A vegades canvien la morena per gerrets, que es preparen de la mateixa manera.
Altres denominacions: quan es prepara amb gerret es tracta, és clar, de gerret amb moniato.
Dialectalismes
- Gerret amb moniato: gerret amb ‘muniato’.
- Morena amb moniato: ‘murena amb muniato’.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
