La llagosta és molt famosa a l’Alguer, on se’n fan diverses receptes. Alguna, com la llagosta a la catalana -feta amb salsa- és reconeguda a tota Itàlia amb el nom d’aragosta alla catalana. En aquesta fidelíssima ciutat catalana -que no em cansaré de recomanar visitar-la; si parleu català, els algueresos us ho agrairan-, la cuina de “la marina” (terme que, per referir-nos a la costa, també fèiem servir, de petit, al meu poble del Pla de l’Estany) de la Barceloneta sarda és molt interessant: des de sopes o “copatzes” de peix fins a amanides -com la de pop-, passant per la pasta -els deliciosos espaguetis amb llagosta o amb cranc (cabra) o bogamarí (eriçó), els tòtanos (calamars) en verd o el capó (cap-roig o escórpora) al forn-.
De la llagosta a l’algueresa també se’n diu llagosta bullida. Una recepta similar de llagosta a la vinagreta es fa a Cadaqués, si bé es cou al forn.
Llagosta a l’algueresa
Ingredients
- Llagostes (1 kg, aproximadament; ½ kg cada una)
- Aigua
- 0,6 dl d’oli extra d’oliva verge (vèrgino, en alguerès)
- 0,2 dl de vinagre de vi blanc
- Sal
Vaig recollir la recepta de viva veu i el “nasaiolu” (pescador de nanses) que me l’explicava usava un saborós alguerès, amb mots comuns al meu propi dialecte, com “marina”, “embosta”, “coral”, “salsa” (referit als sucs del marisc).
Elaboració
En una olla suficientment grossa, porteu a ebullició l’aigua i mitja embosta de sal. Quan l’aigua bulli, poseu-hi les llagostes, aproximadament de 500 grams cadascuna, amb una immersió decidida, sobretot si són encara vives. Deixeu-les bullir uns 15 minuts. Traieu les llagostes de l’aigua i deixeu-les escórrer. Després, destaqueu (talleu o separeu) la cua amb un cop sec, obriu-les en dos i traieu-ne el budell. Talleu en dos l’escabòs o part superior, traieu-ne l’estómac i poseu en un plat; traieu l’escorça del coll que fareu a trossos i posareu enmig del plat.
Amaniu-ho tot amb oli extra verge d’oliva, vinagre de vi blanc i una pessigada de sal fina.
Notes
El pescador em va remarcar que calia triar llagostes femelles i ovades (amb el seu “coral”, mot també emprat a l’Alguer) més saboroses que els mascles.
La mescla de la vinagreta sol ser de tres parts d’oli i una de vinagre. És encara millor si hi afegim la “salsa” que hem extret de la llagosta. Aquesta salsa corregeix el sabor del crustaci, i alhora respecta el seu gust propi. Per a mi és una de les millors receptes de llagosta que he menjat mai, acompanyada per un vermentí local, tot i que amb un vi escumós també és un excel·lent maridatge. Precisament, un celler de l’Alguer, Santa Maria la Palma, elabora un vermentino blanc amb l’etiqueta “Aragosta Vermentino di Alghero”.
