Els formigons deu ser la manera més antiga coneguda de fer sopes de pasta: s’esquitxa la farina amb aigua i, d’aquesta manera, es fan grumolls, que després cal torrar una mica i posar-los a bullir amb el brou. Al començament del segle passat encara en feien a Menorca i les Pitiüses, però ara només es poden trobar a la comarca valenciana del Baix Segura, on també són en regressió perquè és molt més fàcil comprar pasta ja feta a les botigues, de tota mena. S’esmenten en la cançó menorquina ‘Navegar per terra’:
Me cal a desembarcar,
amb molta prestesa,
bunyols a la francesa,
(que fan dos forats),
i formigons.
I aquesta quarteta és de Formentera:
Mal carall del gran Diable:
formigons amb eriçó
i el diable en farinetes.
Mai no he menjat res millor.
Són semblants als cucurrones, que sí que es poden trobar al comerç. Els formigons, amb aquest mateix nom, són coneguts d’antic. Segons podem llegir en les actes del Primer col·loqui d’història de l’alimentació a la Corona d’Aragó, Expiración García Sánchez va trobar a la Bibliothèque Nationale de París una traducció al català del Llibre dels aliments del metge sevillà d’origen xativí Abu Marwan ibn Zuhr (1073-1162), més conegut a Castella per Avenzoar, on hi ha un plat que és traduït per formigons, i diu que la traducció del còdex podria datar del segle xiv. Si l’autor (del còdex en català) va posar ‘formigons’ al text, i deixem ara de banda la qüestió de si la traducció era més o menys encertada, és clar que devia ser perquè eren una cosa molt corrent, una menja que els lectors devien conéixer.
Al Baix Segura i el sud del Baix Vinalopó fan unes farinetes que, no sabem per quina raó, també s’anomenen formigons. D’aquests, en parlarem en una altra ocasió.
Sopa de hormigones
Ingredients: 600 g de farina i brou d’olla.
Preparació: de primer posarem la farina al damunt de la taula i, amb la granereta d’agranar la pastera, mullada amb aigua (o amb un brot de pi), esquitxarem la farina de manera que se’n facen grumolls, que retirarem tot seguit. Repetirem l’operació fins que hi haurà els grumolls necessaris i seguidament els cerndrem per tal de separar-los de la farina. A continuació els posarem en una paella de mànec i els torrarem una mica (han de quedar lleugerament daurats). En acabant posarem el brou en una olla i el deixarem al foc. En alçar el bull hi posarem els formigons i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns quinze minuts apagarem el foc, ho abocarem en la sopera i ho traurem a taula.
Variants: ho podem fer amb brou de gallina (també pot ser de verdures, o de llegums).
Altres denominacions: sopa de hormigonitos.
Dialectalismes
- Sopa de hormigones: sopa ‘d’hormigones’.
- Sopa de hormigonitos: sopa ‘d’hormigonicos’.
