La coca dolça és un pastís bastant curiós, típic de Mallorca. Cal fer una coca de pasta de pa (adobada amb sucre i sagí), enfornar-la i, a mitjan coure, treure-la i abocar-hi per sobre mitja dotzena d’ous batuts amb sucre, canella i ratlladures de llimona. En acabant es torna a enfornar i se’n treu definitivament quan els ous han fet una crosta daurada. És una coca molt agradable, però s’ha fet rara, no sabem per què. La trobem en aquesta corranda:
Quan es serigot fa brossa
és hora de remenar.
El Rei volia pagar
en Titai amb coca dolça.
També apareix en la rondalla Els frares de “la Tripa”, arreplegada per Pere Ortí i Ferrer. Els frares en qüestió eren gormands i golafres i no s’estaven de res; el metge els pregunta què mengen i el prior li respon així:
—Poca cosa. Per berenar, una mica de llet i quatre «grescos» [llardons]. Per dinar, mitja gallina rostida per barba, amb ses patates corresponents, i un tros de coca dolça i fruita. S’horabaixa, per fer sa berena, quatre «grescos» més. I per sopar, mitja llagosta amb ceba per barba i set o sis figues seques amb bessons d’ametla torrats.
Coca dolça
Ingredients: 400 g de farina de força, 100 g de pasta mare, 150 g de sagí, 150 g de sobrassada, 6 ous, 1 llimona, canyella i sucre.
Preparació: de primer esbocinarem la pasta mare i la barrejarem amb tres quarts de got d’aigua tèbia. En acabant posarem la farina sobre el marbre de la cuina, li farem un clot al mig, hi afegirem la barreja d’aigua i pasta mare, el sagí i cent grams de sucre i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa com la del pa (si cal, hi afegirem una mica d’aigua o de farina). Llavors en farem una bola, la posarem en un llibrell i la deixarem tovar en lloc tebi, tapada amb un tovalló. Al cap d’un parell d’hores la posarem sobre una llanda de forn (oliada o enfarinada) i l’aixafarem fins que hi haurà una coca rectangular d’uns vint-i-cinc per trenta centímetres. La deixarem tovar per espai d’un parell d’hores, li posarem a sobre bocins de sobrassada, l’ensucrarem i l’enfornarem, a 200º. Mentrestant, ratllarem la llimona, batrem els ous, hi afegirem les ratlladures, un pessic de canyella i un grapadet de sucre i ho barrejarem. Al cap d’uns deu minuts traurem la coca del forn, hi posarem els ous batuts per damunt i la tornarem a enfornar. En passar cinc o sis minuts, quan s’haurà daurat una mica per sobre, la traurem i la deixarem refredar.
Variants: podem canviar la pasta mare per rent, i l’aigua per llet. La pasta pot dur un rajolí d’oli d’oliva o un parell d’ous (hi ha qui munta les clares a punt de neu); a la Serra de Tramuntana hi ha qui hi afegeix mig got de suc de taronja. Per alguns llocs del Pla i el Llevant s’estalvien la sobrassada. Uns altres la fan en un motle redó.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
