La recepta de l’arròs amb ous procedeix de Tossa de Mar (Selva). En algunes cases era anomenat “arròs del mal temps” (perquè no hi havia peix?).
El podem considerar o bé una variant “pobra” -però molt saborosa- de l’arròs a la cassola o bé una variant “rica” de l’arròs blanc, ja que és guisat i té sofregit. Altrament, la combinació d’arròs amb ous -en aquest cas d’inspiració cubana?- no és pas desconeguda en la cuina dels Països Catalans: recordem l’arròs amb crosta d’Elx, amb ous. O bé l’arròs bullit o lanc amb ous estrellats.
A Tossa, on he recollit aquesta recepta, també coneixen per “arròs del mal temps” o “arròs de paraigüero” un arròs amb una combinació insòlita: bacallà i botifarra negra. Era un plat que elaboraven també els carboners.
Arròs amb ous
Ingredients
- 400 g d’arròs
- 1 grapat de pèsols
- 4 ous
- 1 ceba
- 2 tomàquets
- Oli
- Sal
- Aigua
Elaboració
Feu el sofregit amb la ceba trinxada i pelada; quan sigui rossa, però no cremada, tireu-hi el tomàquet. Acabeu-ho de confitar.
Mentrestant, feu bullir els pèsols. Tireu l’arròs al sofregit, l’aigua de bullir els pèsols (o aigua bullent). Quan gairebé és cuit, tireu-hi els pèsols i estrelleu-hi 1 ou per persona. Tasteu-ho de sal. Deixeu-ho coure uns minuts, amb la cassola tapada, i serviu-ho.
Notes
L’arròs, en tractar-se d’un plat únic, i en no disposar ni de carn ni de peix, és lògic que s’enriqueixi amb els ous.
A l’hivern aquest arròs es feia amb tomàquets de penjar, dits “cagalls” a Tossa de Mar.
