L’arròs del mal temps és típic de Tossa de Mar, i acostumava a ser cuinat pels carboners que feien carbó a l’indret de Sant Grau, on hi ha moltes alzines sureres. També el feien els pagesos i els vilatans quan no hi havia peix, i per això se’n deia “Arròs del mal temps”. També se’n deia “Arròs de paraigüero”, d’un pont on s’adobaven paraigües. També podia ser una menja de tapers.
Noteu que no porta ingredients peribles, ja que tant el bacallà com la botifarra són ingredients que es conservaven al cistell de les provisions i que eren molt barats. És una variant del molt corrent ‘Arròs de bacallà’, un plat que també trobem a les Balears i al País Valencià; aquí a vegades es fa al forn.
Ingredients
300 g de bacallà esqueixat
1 tros de botifarra de sang (200 g)
1 ceba
2 tomàquets
400 g d’ arròs bomba o perlat de Pals
aigua
sal
oli
aigua (unes 4 tasses per tassa d’arròs)
Elaboració
Feu el sofregit. Afegiu-hi el bacallà dessalat i la botifarra esparrecada. Doneu-hi uns quants tombs. Tireu-hi l’arròs, feu donar unes quantes voltes, i a continuació aigua bullent. Ha de quedar caldós, ja que és un arròs a la cassola. Abans de posar-hi sal -tenint en compte el bacallà- tasteu-ho abans. Deixeu-lo reposar uns minuts i serviu-lo.
Notes
A la Selva és corrent afegir-hi botifarra de sang o negra als arrossos i fideus. El mateix arròs també s’elaborava només amb botifarra. A Tossa se solia emprar una botifarra ordinària anomenada cuet.
El bacallà es pot emprar sense dessalar, simplement passat per les brases o per una planxa.
Era corrent afegir-hi fesols menuts que havien sobrat del sopar i uns talls de cansalada viada.
Els fesols menuts eren força coneguts a Tossa: se’n feien arrossos, fideus, escudelles, es fregien amb cansalada o botifarra, etc.
