Hi ha un moment de la història en què es deixen de consumir els aglans. “Fins a mitjans del segle passat tothom que vivia en terres d’alzinars en menjava”, apunta l’escriptor especialitzat en cuina Vicent Marquès a Vadegust, però l’hàbit es va perdre quan va calar la idea que es tractava d’un aliment de “pobres i pelacanyes”, sobretot a partir de la postguerra. Malgrat tot, quan ja pràcticament ningú se’n recorda de menjar-ne ni de fer-los torrats al caliu com si fossin castanyes, sorgeix la pregunta: tornarem a consumir aglans algun dia?
Últimament, la voluntat de certs professionals fa pensar en l’obertura d’una finestra d’oportunitat. Productors com en Joan Montserrat i en Francesc Ribera fa anys que maquinen com convertir la il·lusió d’una petita llavor de bosc en un projecte sòlid de negoci agrícola. Sota el nom de Balanotrees, els ideòlegs han consolidat la idea i tiren endavant un viver d’arbres a la Nou de Gaià especialitzat en la venda d’alzines d’aglà dolça.
“Estem treballant en moltes coses”, explica Montserrat a Vadegust, i algunes de les quals encara no es poden fer públiques. De moment, els productors han despertat l’interès del sector i es mostren orgullosos a les xarxes dels èxits assolits, com el de posar a la venda alzines micorrizades que fan, simultàniament, aglans, suro i tòfones negres. Però Montserrat i Ribera no estan sols en la lluita que s’enfoca a recuperar l’aliment i trencar-ne els prejudicis.
Com es cuinen?
“Tots els aglans es poden menjar”, defensa la divulgadora de cuina Sofía Armenteros, qui ha organitzat tallers per descobrir l’aliment, els últims a Alforja (Baix Camp) i a Argelaguer (Garrotxa) fa poques setmanes. Els cursos que dirigeix consisteixen en l’elaboració de receptes, la participació en sortides i la reflexió conjunta dels motius pels quals la gent va deixar de consumir-los. Per a ella, els mediterranis estem condemnats a tornar-los a veure com a menjar per motius “nutricionals, medicinals, ecològics, econòmics i ètics” i anima a tothom a provar-los. Armenteros és fruit d’una nova fornada de gastrònoms i cuiners que veuen possibilitats en la fruita seca que fan els Quercus i altres aliments menystinguts.
Un projecte europeu per arribar als consumidors
L’escull més important de l’aglà, però, és l’accés per part del consumidor. Avui dia el mercat de l’aglà a Catalunya és incipient o, gairebé, inexistent. Amb l’objectiu de crear-lo, diferents entitats s’han unit al voltant del projecte europeu Plantes oblidades, una iniciativa finançada a través dels fons Next Generation que des del 2024 treballa en la revalorització de l’aglà i altres fruites silvestres que consideren “oblidades”. “Hem desenvolupat productes alimentaris que aviat entraran en fase de comercialització pilot en botigues d’arreu de Catalunya”, comenta Anna Fernández, una de les coordinadores del projecte.
El “futur prometedor”
Introduir nous productes a la indústria “no és fàcil”, però tenen confiança en la feina que han fet perquè la petita llavor forestal ho pugui aconseguir. Per donar-li una empenta, Fernández explica que han creat galetes, olis, salses, xocolates i begudes. “És fonamental que l’aglà estigui a l’abast de la població en comerços i establiments de restauració”. A l’espera del que acabi passant i dels resultats del projecte, treballen amb esperança: “Les valoracions que hem tingut han sigut positives i el futur d’alguns productes fets amb aglà sembla prometedor”, conclou la coordinadora.
1 
