“Fa relativament poc hem fet la caracterització del tomàquet Lloret per tal d’incloure’l al Catàleg de Varietats Locals de Catalunya”, explica Anna Sopeña, de la cooperativa Les Refardes, a Vadegust.
Sopeña és sòcia treballadora d’aquesta cooperativa que treballa per la recuperació de les llavors antigues del territori en un moment clau per a la biodiversitat agrícola catalana. El tomàquet Lloret és una varietat tradicional i saborosa que durant dècades s’ha conservat en horts familiars del litoral i l’interior. “Que entri el catàleg de Varietats Locals d’Interès Agrari de Catalunya no és només un reconeixement, sinó també una forma de protegir, recuperar i difondre aquest patrimoni viu”, recorda Sopeña.
El tomàquet Lloret té una història que ara s’explicarà gràcies a la transmissió de llavors entre veïns. En aquest cas, és Josep Alzina qui va rebre aquesta llavor d’uns amics del seu pare i veïns de Lloret que havien cultivat aquest tomàquet des de feia anys. Alzina ha estat qui ha donat les llavors a les Refardes. Aquest interès dels productors per mantenir el llegat agrícola ha fet que avui aquesta varietat pugui immortalitzar-se en el catàleg.
El tomàquet Lloret és un fruit gros, acostellat i de pell molt fina. Té un color rosat i una textura que el fa mig ple, amb una combinació de dolçor i suavitat que el converteixen en una experiència gustativa memorable. És un tomàquet sucós, dolç i equilibrat, ideal per menjar cru, en amanides o senzillament amb un raig d’oli.
A nivell de cultiu, es tracta d’una planta de bona producció, que requereix fer el planter a la primavera i trasplantar quan hagin passat les glaçades, deixant uns 70 cm entre tomaqueres. Aquest marge permet que la planta respiri, creixi amb força i faci fruits sans.
La varietat s’ha mantingut viva gràcies a l’ús familiar i local a diferents punts del territori. A banda de Lloret de Mar, el trobem també a la Selva, i fins i tot en zones més interiors com Gironella o el Berguedà, fet que demostra la seva adaptabilitat a climes diversos.
Però el que converteix aquesta història en un cas emblemàtic és el procés col·lectiu que hi ha al darrere. Des de fa anys, la Generalitat de Catalunya, amb el suport de diverses entitats com Les Refardes, l’Esporus, el Banc de Llavors del Vallès Oriental o el Museu de Granollers, treballa per construir un catàleg públic de varietats locals. Aquest inventari viu s’alimenta any rere any gràcies a les aportacions de pagesos, tècnics i cooperatives que cultiven, caracteritzen i conserven aquestes varietats. “Crec que el tomàquet Lloret és només un altre exemple del nostre patrimoni de llavors. Cal posar en valor el catàleg públic que estem creant. És una feina conjunta i a llarg termini, i té un valor incalculable,” insisteix Sopeña.
El tomàquet Lloret no és només un fruit deliciós. És també una peça de la memòria agrícola de Catalunya, una mostra de coneixement compartit entre generacions, i un exemple del que passa quan es posa en valor allò que ja teníem: un sabor inoblidable i un model de pagesia que aposta per la diversitat, la proximitat i la resiliència.
