Quan l’estiu arriba a les terres aspres i solejades de l’Ordal, ho fa carregat de dolçor i frescor. En aquest paisatge dominat per la vinya i el secà, les fruites prenen protagonisme i, si bé el préssec d’Ordal gaudeix d’un prestigi ben merescut pel seu sabor característic i perfumat, hi ha una altra joia que neix d’aquest mateix sòl: la síndria de l’Ordal.
Aquesta fruita és una delícia que no només sacia la set, sinó que connecta amb la memòria històrica, amb la terra i amb els productes que han sobreviscut al pas del temps. La història de la síndria és antiga i travessa continents. Sabem que ja es cultivava fa més de 5.000 anys a Egipte, a les ribes del Nil, i que al segle X va arribar a la Xina, on encara avui és costum regalar síndries en celebracions o per desitjar una bona recuperació.
A l’horta dels Germans Esteve, una de les famílies productores més emblemàtiques de la zona, expliquen que han heretat la tradició de cultivar la terra amb cura i estimació dels seus pares. “La nostra terra treballada amb dedicació ens dona fruits únics de secà”, diu a Vadegust Isidre Esteve, un dels germans. Esteve afegeix que, tot i que el préssec d’Ordal és l’estrella de l’horta, la síndria que cullen cada estiu té un paper reservat a l’hort i “que és la més dolça que hi ha al mercat”.
La síndria de l’Ordal també és coneguda amb altres noms. A les Terres de l’Ebre, per exemple, s’anomena meló de Moro. Per produir-se, requereix d’un cultiu exigent, perquè vol un clima regular i una gestió acurada de l’aigua. “Les síndries de l’Ordal es cultiven en terreny secà, però la planta, generosa i tenaç, en treu el millor de si mateixa”, detalla Esteve.
Segons expliquen a aquest diari des de la cooperativa Les Refardes, és una síndria de fruits molt grossos, que poden arribar als 10 o 15 quilos. Té la pell d’un verd intens, gairebé opac, i la carn d’un vermell esclatant, tan fibrosa com suculenta. De gust és excel·lent i les seves llavors són negres. “Es recomana sembrar-la directament a la primavera o bé fer planter en alvèols, deixant un metre entre plantes. I no es recomana fer planter en arrel nua, ja que la delicadesa del seu creixement exigeix una mínima protecció”, detalla la cooperativa.
Més enllà de la seva potència gustativa, la síndria és una de les fruites amb més sortida de l’estiu perquè, tal com deien les àvies, “amb la síndria es menja, es beu i es renta la cara”. Es tracta de la fruita amb més contingut d’aigua de totes, sent una aliada excel·lent per a la salut. El seu alt contingut en aigua li confereix propietats hidratants: dos talls poden equivaler a un got d’aigua. A més, no conté hidrats de carboni i és rica en nutrients essencials com la vitamina A, en forma de betacarotè, fonamental per a la vista, la pell, els cabells i la reproducció. També aporta vitamina C, essencial per al bon funcionament del metabolisme.
Sigui com sigui, la síndria de l’Ordal és un d’aquells productes que es mereix lloc a la nostra taula per menjar-la a talls, en forma de batut, dins d’una amanida, a forma de gaspatxo o també de gelat.
