“És impossible que els panellets sense sucre quedin iguals que els tradicionals, però és un recurs que podem oferir a totes aquelles persones que per salut no consumeixen aquest ingredient”, explica a Vadegust Meri González, una de les treballadores del forn de Cabrianes (Sant Fruitós del Bages).
Des d’aquest establiment fa anys que elaboren panellets de pinyons sense sucre, utilitzant compota de poma per donar sabor dolç al producte. “Sempre ens els venen a buscar i tenen força èxit, perquè hi ha persones que sense aquesta opció haurien de prescindir de menjar aquests dolços de tardor”, diu Gónzalez. Aquests panellets de pinyons, com totes les altres varietats que es fan al forn de Cabrianes, estan elaborats a mà i fets un a un. “Només hem decidit fer sense sucre els més tradicionals, els de tota la vida”.
Els panellets són els dolços per excel·lència de la tardor, i omplen els aparadors de les pastisseries i els forns de pa, recoberts de fruits secs i de formes ben diferents. Alhora, els panellets són els primers dolços que des de ben petits hem cuinat a les escoles i que han servit per presentar la cultura i tradició gastronòmica catalana. A vigílies de la Castanyada, elaborar aquests dolços s’ha convertit en una activitat ben senzilla i entretinguda: consisteix a aixafar patates, barrejar-les amb farina d’ametlla i sucre, fer-ne boletes i decorar-les amb pinyons, ametlles, coco o xocolata en pols.
Segons l’escriptor i folklorista català Joan Amades, l’origen dels panellets està vinculat a les ofrenes que es preparaven per als difunts a finals del mes d’octubre, uns panets rodons, petits i anisats. També hi ha altres teories que vinculen els panellets amb l’antiga tradició de menjar castanyes ensucrades, ja que es tracta d’uns dolços on els ingredients predominants són els fruits secs i el sucre.
La recepta dels panellets és una de les meves dolces de la pastisseria i es relaciona amb el llegat que va deixar la gastronomia àrab del territori, perquè a la recepta hi ha una alta presència de fruits secs, i per la gran semblança amb el massapà.
“El que és cert és que els panellets són uns dolços que majoritàriament estan fets de sucre. Gairebé la meitat de la recepta és sucre”, assegura la nutricionista del centre Organic (Amposta), Rosa Bayerri, a aquest diari. “En el meu cas, he decidit penjar una recepta de panellets sense sucre al meu blog perquè molta gent que em ve a consultar, sobretot persones amb diabetis, que també volen menjar aquests dolços durant la Castanyada, i es trobaven que l’oferta no els contemplava”, clou Bayerri.
Recepta de panellets sense sucres afegits
A més, la campanya de promoció de la gastronomia catalana “Plats catalans cada dia”, iniciativa de la Generalitat de Catalunya juntament amb la Fundació Alicia, recull una recepta de panellets sense sucres afegits, pel més atrevits:
INGREDIENTS (per a 4 persones)
- 100 g d’ametlla molta
- 100 g polpa moniato rostit
- 5-6 dàtils grans sense os
- ½ llimona (només la pell ratllada)
- 1 ou
- 1 clara d’ou
- Ametlla picada (per a arre- bossar els panellets)
ELABORACIÓ
- Hidrateu els dàtils en aigua calenta, peleu-los i tritureu-los per a aconseguir una pasta (n’han de sortir uns 30g).
- Rostiu el moniato, a 180ºC aproximadament 50-60 minuts, fins que estiguin tous.
- Aixafeu el moniato rostit, incorporeu la pasta de dàtil i barregeu-ho tot.
- Afegiu l’ametlla molta i la pell de llimona ratllada. Barregeu-ho bé fins a aconseguir una massa homogènia.
- Feu boles d’uns 20 grams. Arrebossar- les amb la clara d’ou i enganxeu les ametlles, prement-los una mica.
- Pinteu els panellets amb ou.
- Coueu al forn a 220ºC uns 10 minuts, fins que estiguin daurats.
Sigui com sigui, els panellets són uns dolços molt versàtils que es poden cobrir amb pinyons i altres fruits secs, fer de xocolata, de coco i de tots els sabors que un s’imagina. Com que es tracta de petits plaers són ideals per acompanyar amb un vi de postres. Us proposem que l’acompanyeu amb el vi que rememora els vins bullits del Pla de Bages: Dolç de Foc Flama. Un vi bullit que ha reposat en bota de vi ranci durant un mínim de quatre anys i que aconsegueix una aroma dolça persistent.
