“Se li diu mongeta de la neu perquè és la més blanca que s’ha produït al territori. Normalment, les mongetes són d’una tonalitat beix, però aquesta és blanca, ben blanca”, explica a Vadegust el tresorer del Banc de Llavors de Roda de Ter (Osona), Pere Bosch.
Des del 2013 aquest banc de llavors osonenc cultiva llavors antigues per fer perdurar les varietats autòctones del territori. Tal com explica Bosch, una llavor és considerada local quan fa més de trenta anys que es produeix a un territori. Però, la llavor de la mongeta de la neu no es conserva al banc de Roda de Ter, sinó que ha estat el Banc de llavors del Vallès Oriental qui ha impulsat la recuperació d’aquest producte.
De fet, hi ha cuiners de la zona -com és el cas del xef d’El Jardí (Parets del Vallès), Josep Comas- que han portat aquest llegum als seus fogons. Aquest restaurant paretà figura dins la llista d’Slow Food Km0 Catalunya i la seva filosofia és fer plats amb sentit i preservant l’essència del territori. “Es tracta d’una mongeta molt fina, més que les altres, i que nosaltres l’hem utilitzat per fer crema i acompanyar-la amb botifarra negra deshidrata”, detalla Comas. Pel xef, aquest llegum és molt versàtil i es pot utilitzar com a condiment en un empedrat, fer guisada i fins i tot menar sola: “Nosaltres la vam descobrir perquè hi havia agricultors de la zona de Gallecs que la cultivaven”, afegeix.
A Gallecs, espai rural de més de 700 hectàrees comprès entre els termes municipals de Mollet del Vallès i Parets del Vallès, es treballa per a la recuperació i el cultiu de les varietats de llavors locals i tradicionals. Un dels productes més representatius d’aquest territori és la mongeta del ganxet, que s’ha emportat el protagonisme d’altres mongetes. Tant és així que la vinculació de Gallecs i Slow Food es dona l’any 2003 quan Gallecs, mitjançant l’Associació de Pagesos de Gallecs, és reconegut per la seva identitat i reconeixement com a baluard de la mongeta del ganxet.
“La mongeta de la neu s’ha recuperat gràcies a les accions empeses pel parc agrari de Gallecs i la llavor que preservem és d’un agricultor de la Garriga”, explica el pagès de vocació, doctor en Ciències Ambientals i membre del Banc de llavors del Vallès Oriental, Jordi Puig, a aquest diari. Segons el banc vallesà, l’any 1937 es va localitzar l’existència del cultiu d’aquesta mongeta a la zona de Gallecs, a partir de la informació recollida al diari de camp d’un pagès del territori, anomenat Joan Ros.
La mongeta de la neu és un llegum precoç i resistent al fred, idònia per les característiques orogràfiques i climatològiques de la zona. Això significa que la data tradicional de sembra és a l’abril, sent la varietat més primerenca de les que es troben a la comarca. La planta d’on neix és de fulles cordades, poc lanceolades amb el marge sense dentar. De color verd pàl·lid en estadis juvenils, tendeix a incrementar el seu to a mesura que creix, i la seva llavor és blanca de forma circular el·líptica.
Els experts en producte destaquen de la mongeta de la neu la seva ràpida cocció, l’elevada textura cremosa i qualitat organolèptica en boca. És una mongeta que es pot menjar en qualsevol format, i que les seves característiques la fan un bon acompanyant per a qualsevol àpat selecte.
