Hi ha varietats que criden l’atenció per la seva productivitat, d’altres pel seu gust o també per la resistència. I després hi ha la mongeta del metre o metro, un llegum que sorprèn d’entrada per la seva forma: llarguíssima, poc convencional i rústica, però també pel seu llegat agrícola i la seva adaptació al territori.
Segons Jonatan del Amo Banuls, un dels responsables del Banc de Llavors del Vallès Oriental, no es tracta d’una mongeta de classe típica. “És una mongeta molt llarga, molt gran i és menys fina que d’altres, però té una rusticitat que la fa interessant”, defineix del Amo.
Aquesta varietat, avui gairebé desapareguda dels mercats, forma part del Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya i es conserva gràcies a col·leccions com la del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que en documenta exemplars procedents de la Garriga i altres indrets del Vallès Oriental.
I és que, més enllà de la seva aparença cridanera, la mongeta del metre ofereix virtuts agronòmiques destacables. Permet dues sembres anuals -una a l’abril i una altra al juliol- i, segons les condicions i l’ús previst, es pot collir com a mongeta tendra o com a mongeta seca. Antigament, era habitual guardar-ne part de la collita per a gra sec, una pràctica que s’ha anat perdent però que reforça el seu valor com a llegum versàtil.
El cultiu d’aquesta mongeta té arrels antigues. L’any 1880 ja es documentava la seva presència associada al blat de moro a les zones mediterrànies, aprofitant la planta de cereal com a tutor natural. Aquest tipus d’associació ens parla d’un saber agrari tradicional, basat en l’equilibri i la complementarietat entre cultius.
La morfologia de la planta presenta fulles lanceolades molt particulars. A més, la genètica d’aquesta mongeta trenca esquemes. “La metre està emparentada amb els fesols de l’ull ros i el banyolí de l’ull negre,” explica del Amo. “És una mongeta que no té res a veure amb les ganxet o les llamineres. L’origen és diferent, i això la fa més rústica i més fàcil de conrear en condicions exigents”, recorda l’expert en llavors.
Aquesta rusticitat pot ser clau en el context actual de canvi climàtic, escassetat d’aigua i necessitat de recuperar varietats adaptades al territori. Tot i això, la mongeta del metre no ha tingut la continuïtat que mereixeria, potser pel seu aspecte poc comercial o pel desconeixement generalitzat.
El repte ara és recuperar-la i difondre-la. No només com a curiositat botànica, sinó com a opció viable i resilient per a l’agricultura local. Cada vegada més iniciatives de conservació i projectes agroecològics aposten per aquest tipus de llegums que uneixen història, biodiversitat i futur.
