Begudes i noms afins: Llet gelà, Llet preparada, Llet a la mallorquina, Llet merengada, Llet amb canyella i llimona… Una típica beguda d’estiu.
No obstant els dubtes fonamentats sobre els efectes d’aquestes menges, hi ha una tradició mil·lenària de plats, begudes i àpats eròtics, o amb suposats efectes afrodisíacs. I, a més, hi ha una copiosa literatura gastronòmica sobre el tema, amb tota mena de receptes. La sensualitat aplicada al menjar apareix insinuada a la Bíblia i és recollida en la tradició àrab (“Déu va fer 10 parts de sensualitat, i 9 són per als musulmans”, diuen ells mateixos). Grecs i romans, ja sostenien que certs aliments -justament típics de Nadal, com les ostres o les tòfones- eren afrodisíacs, una tradició que ha arribat fins avui.
Tant en la tradició semítica com en la de l’Índia, hi ha nombrosos manuals eròtics que inclouen receptes afrodisíaques. Dins aquesta tradició, sens dubte, s’hi insereix el preciós manual medieval català Speculum al foder (s. XIV), una joia única a l’Europa del seu temps. A l’esmentat Speculum al foder, o “mirall del fotre”, mena de “kamasutra” català del s. XIV, hi apareix una recepta de “medicina per endreçar la verga”, que, per primera vegada, vàrem posar al dia i publicar al I Vol. de La cuina catalana. No és res més, de fet, que la “llet gelada” (o llet gelà) dels valencians, una llet freda amb canyella i llima o llimona que ara podeu comprar, envasada en tetrabrik, al vostre supermercat, i que sempre ha fet la delícia dels temps estivals.
En la tradició oriental la canyella era considerada afrodisíaca, i a l’Edat Mitjana segurament també s’hi considerava, ja que era un producte molt escàs i gens corrent i només a l’abast dels rics. El mateix passava amb la llet de vaca. De fet, el consum de llet als Països Catalans no es comença a difondre fins avançat el segle XIX, amb la tradició de les ”granges” urbanes (on feien derivats làctics -mató, crema, etc.-), com Can Culleretes, de Barcelona (ara un restaurant, el més antic de Catalunya segons el Llibre Guinnes dels Rècords; fundat el 1787) o Can Joan de s’Aigo, de Palma (fundada el 1700). El nom del primer establiment vindria del crit del cambrer, que davant la forta requesta de begudes i llepolies cridava, “vinga, noies més culleretes”. La del segon vindria del fet d’oferir una aigua per beure considerada molt bona. Néstor Lujan a El menjar (1979) escriu que el valencià Manuel Arnal, va obrir una popular orxateria, “El Tio Nelo”, als acabats d’inaugurar Porxos d’ n Xifré, de Barcelona, un lloc de cita de l’alta societat, i hi oferia llet merengada i altres especialitats valencianes, com l’orxata, el xarop de poncem i els bunyols.
També es fa a Mallorca amb el nom de llet preparada o llet a la mallorquina. A Catalunya a vegades se’n diu “llet merengada”, però no és ben bé el mateix: aquesta darrera preparació, també valenciana, és, pròpiament, un gelat. Inclou clares batudes. A les Canàries fan una llet de similars característiques, forma part d’un licor anomenat “leche rizada”- curiós nom, per cert, i del qual n’ignoro el seu origen-.
Els valencians, tan pròdigs en begudes refrescants, a les orxateries ofereixen també -a part de l’orxata,- el “blanc i negre”, que és llet merengada amb granissat de cafè; i el “cubà”, llet merengada amb una bola de gelat de xocolata. I, finalment, les llets vegetals: de xufla (orxata) o d’ametlla, aquesta darrera tan típica de Mallorca (on abans es preparava per Nadal) o el Marroc.
Altres begudes tradicionals no alcohòliques similars -si més no pel color- són la llet d’ametlles -típica de Valldemossa, i a Mallorca per Nadal-, i l’orxata de xufles… Begudes que ja apareixen a El confitero moderno, de José Maillol (Barcelona, 1851), justament amb la Llet merengada, “llet granissada” i la “Llet imperial”, totes elles begudes o preparacions glaçades similars a la que comentem, en alguns caso fetes amb llet de cabra.
Llet gelada
Ingredients
1 l de llet (sencera, desnatada o semidesnatada, millor fresca)
1 canó de canyella,1 pela de llimona, sucre al gust
Elaboració
Poseu a bullir la llet, la pela de llimona, sucre i la canyella. La coleu i la deixeu refredar i després la refrigereu.
Notes
Hi podeu també posar canyella en pols, però no és corrent.
Se’n pot fer un deliciós gelat. Fent reduir una mica la llet al foc sense parar de remenar, posant-la , refredada al congelador fins que faci un granissat i afegint-hi un parell de clares muntades a punt de neu llet merengada.
També se’n fa un exquisit gelat que, en servir-lo, se sol empolvorar amb canyella en pols.
Al País Valencià, amb els rovells d’ou que sobraven de fer aquest producte es feia el gelat de crema o “mantecado”. Fa anys a Simat de la Valldigna- “on els frares fan niu, hivern i estiu”, amb un monestir medieval cistercenc sufragani de Poblet, existia un establiment amb un pati amb una intensa flaire de llessamí on se servien aquest productes, que un anunci en català (parlem dels anys 70) deia que es feien amb una màquina d’ abans de la guerra.
