Primera. El solstici.
El regal que fa l’etnobotànica en forma de grossa gota de mel rogenca penjada d’una branca quan l’astre solar arriba al zenit s’anomena pera de Sant Joan. És una de les primeres ofrenes que fa el solstici d’estiu a una part de la humanitat i la seva existència és la culpable d’una passió desfermada.
Segona. L’obsessió.
Es pot tenir el cistell ple fins a la bandera, la plata a rebentar a la nevera i la perera cosida. Res importa quan un amant té la fruita davant, el món desapareix i només queden els cors i les cuetes al seu pas.
Tercera. Els petards.
Quan l’estrident soroll de la pólvora premsada amb cartró comença a ressonar pel cel i les places del país és senyal que el Barça ha guanyat un partit important, però val la pena estar atent perquè també podria ser que la primera pera de la temporada acabi d’arribar al seu punt òptim de maduració.
Quarta. La vista.
Quan les peres de Sant Joan arriben als aparadors del mercat hi ha molts adeptes i la temporada és curta. Cal obrir els ulls com taronges, si un no s’espavila s’ha d’esperar al juny vinent.
Cinquena. La mida.
La fermesa, la dolçor i la gràcia de les peres petites fa que les grosses, molsudes i tardorenques, passin a un segon pla. A més de la mida, són fàcils de distingir pel seu color verd groguenc amb taques vermelloses a la cara més assolellada.
Sisena. El santoral.
El 24 de juny, peres de Sant Joan, el 25 del juliol, peres de Sant Jaume, i el 10 d’agost, peres de Sant Llorenç. El santoral regala el nom i la data de maduració de tres varietats de peres molt interessants pels mesos de sol.
Setena. La joventut.
Les peres de Sant Joan són percebudes com una al·legoria de la infància i la joventut. Els motius són la seva mida i els records que moltes persones tenen del passat amb aquesta fruita.
Vuitena. La conservació.
L’inconvenient que té és que es torna fàcilment bruna per dins i, per tant, no resisteix la conservació. És per això que la manera més comuna de menjar-les és com a fruita fresca i quan toca.
Novena. Les receptes.
L’enginy inesgotable ha portat maneres alternatives de consumir les petites delícies estiuenques com són l’almívar o vi. Explorar el receptari és una bona manera d’obtenir unes postres excel·lents per l’estiu.
Desena. Els castells.
La pera de Sant Joan també és coneguda com la pera Castells, no per les torres humanes de folre i manilla que fan els catalans, sinó perquè un dels primers llocs on es va documentar va ser a can Castells de Sant Boi de Llobregat, al voltant de 1850.
