El Departament d’Agricultura de la Generalitat revisa la sol·licitud pel reconeixement oficial de la prunera Colló de Frare com a nova varietat d’arbre fruiter. La petició es va trametre el mes de juny per part de l’entitat Arqueologia Agrària que vetlla per la conservació d’espècies vegetals de varietats locals a les comarques gironines, i ara és l’administració qui ha de resoldre. Segons informa l’entitat, fins ara no ha rebut “cap requeriment” per part de l’organisme responsable, així que espera que passi a ser incorporada “aviat” dins el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya.
“És una varietat comuna a la zona de l’Empordà a on es troba de manera històrica als marges d’antics conreus, així com al costat de recs, torrents i rius atreta per la humitat”, apunta Marco Sangiorgio, expert en varietats de fruiters antics i membre de l’entitat Arqueologia Agrària que n’ha impulsat el reconeixement. El fet que s’hagi propagat sola a través del pinyol durant anys i que hi hagi voluntat per recuperar-ne el cultiu ha permès que actualment se n’estigui valorant el reconeixement formal, assegura.
El Catàleg de varietats locals és una eina més del Departament d’Agricultura per garantir la conservació de la “diversitat fitogenètica autòctona”. “Volem recuperar i treure profit d’aquest patrimoni que ha de permetre a les futures generacions adaptar-se a canvis ambientals i climàtics impredictibles”, destaca Anna Goutan, cap del Servei d’Ordenació Agrícola del Departament d’Agricultura. Un objectiu polític que té la voluntat de fomentar la “utilització i comercialització” de plantes adaptades a la zona, com podria ser la prunera en qüestió, perquè “perdurin en el temps” i no “desapareguin”.
Així, la Generalitat assigna com a varietats locals aquelles “poblacions o clons d’una espècie vegetal” adaptades de forma natural a les condicions ambientals d’un territori, que compleixin amb els requisits que estableix la normativa i que disposin d’un informe favorable de l’autoritat competent. Alguns dels condicionants que imposen amb la legislació són l’acreditació de l’existència de la varietat en el conreu tradicional amb una antiguitat de com a mínim 50 anys.
La fruita i l’administració
Independentment del reconeixement com a varietat local, són moltes les persones que l’han cultivat i consumit durant anys. Entre elles en Xavier, copropietari de Fruites Salís Serradell de Torroella de Montgrí, que té una plantació de 30 arbres Colló de Frare negre i que quan n’és temporada en ven el fruit als mercats de Palafrugell, Pals i Platja d’Aro. El productor empordanès recorda que ell ha seguit el negoci familiar de quatre generacions enrere. “Encara ens dediquem a la poma, com els avantpassats, però, també treballem amb altres fruites i hortalisses”, i afegeix: “Ens hem hagut de diversificar”.
El nom que fa la cosa
En Xavier explica que, molt probablement, el nom de la pruna li vingui perquè nombroses fruites surten de l’arbre enganxades de dues en dues, com si tinguessin forma de testicles. Això sí, el complement del nom, de referència religiosa, ignora d’on pot haver sortit. Sigui quin sigui l’origen etimològic, es tracta d’una pruna de textura ferma, de gust ensucrat i molt sucosa, destaca.
Es recull a l’agost i hi ha la Colló de Frare blanca, que té la pell groc-verdosa i en plena maduració groc-daurada, i la Colló de Frare negre, amb pell violeta. Excepte la superfície exterior, la resta de característiques morfològiques són pràcticament les mateixes i l’entitat gironina Arqueologia Agrària ha sol·licitat el reconeixement oficial d’ambdues varietats. Segons Sangiorgio, també té similituds raonables amb la prunera de Sant Joan, tot i que aquesta última faci fruits més petits i el seu procés de maduració sigui primerenc amb collites a principis d’estiu.
Un altre agricultor que també en difon la mena és en Joan Rusiñol, soci de l’Agrobotiga El Sindicat. Des del municipi de Sentmenat, explica que parlem d’una varietat que no és comercial perquè madura molt ràpidament i molts clients no la volen. “Ho fem més per una qüestió sentimental, que per un rendiment econòmic” i reconeix que molta gent gran la coneix, però els joves prefereixen fruites més dures i que aguantin més. Malgrat tot, “nosaltres seguirem apostant per la Colló de Frare, és una llàstima que es perdin les varietats locals i la gent no les apreciï”, conclou.
