Al nord del Pla de l’Estany, en terres de Serinyà, va ser localitzada fa uns anys una varietat de cigró antiga i oblidada, que avui desperta l’interès d’hortolans, restauradors i d’aquells consumidors que posen en valor el producte de proximitat i la terra: el cigró verd de Serinyà.
Aquest també és conegut per cigró menut verd o molleric. “La llavor la va trobar el Pep Salsetes a Can Güell, a Serinyà”, explica a Vadegust Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i membre del Banc de Llavors del Vallès Oriental. “És molt fi, molt agradable i té molt poca percepció de pell. A més, és verdós, una característica poc habitual en els cigrons”, afegeix.
El cigró verd de Serinyà (Cicer arietinum) es distingeix per una cocció ràpida, una textura mantegosa i unes característiques gastronòmiques excepcionals. Les seves tonalitats verdoses el fan inconfusible a simple vista. “Tot i la seva mida reduïda, té un rendiment molt alt: gairebé duplica el volum quan es cou”, explica Puig, que en destaca també la suavitat, un tret que el fa més fàcil de digerir en comparació amb altres varietats de cigró.
Una de les finques que ha apostat per recuperar i cultivar aquesta llavor ancestral és l’Horta de la Tuka, a Cardedeu, al Vallès Oriental. Es tracta d’una horta gestionada amb criteris biointensius i biodinàmics, on es prioritza la salut del sòl, la rotació de cultius i l’equilibri amb l’ecosistema. També hi conviuen abelles per a la producció de mel, en un projecte que vol ser autosuficient i respectuós amb el medi. “Nosaltres vam sembrar el cigró verd de Serinyà i ens va captivar. És suau, es desfà a la boca, té un toc mantegós i un sabor que no té res a veure amb altres cigrons”, explica entusiasmada Laura Pérez, pagesa del projecte. “El vam provar també en verd, abans d’assecar-lo, i és increïble. Les tavelles són primes però contenen dos o tres cigronets molt gustosos. És una joia”, afegeix, remarcant que les peculiaritats d’aquesta varietat la fan molt versàtil tant a la cuina com a la mateixa horta.
A nivell agronòmic, el cigró verd de Serinyà és especialment apte per al cultiu de secà, cosa que el fa idoni per a explotacions que volen reduir la seva petjada hídrica. La sembra es fa entre gener i març, depenent de la climatologia de la zona -abans en zones litorals i més tard a l’interior-, i la collita es produeix entre mitjans i finals de juliol.
Però aquest llegum no només té valor com a cigró cuit: també es pot consumir germinat, una opció cada cop més popular entre els qui busquen una alimentació saludable, viva i energètica.
En un moment de redescobriment de les varietats locals i de revalorització de la pagesia propera, el cigró verd de Serinyà és molt més que una relíquia recuperada: és un ingredient viu, amb futur, saludable i saborós. Un símbol de la biodiversitat agrícola que, amb cura i compromís, torna a créixer entre les tavelles de les terres catalanes.
