A les terres fèrtils del sud de Catalunya, entre el delta de l’Ebre i la comarca del Montsià, creix una joia agrícola que ha resistit el pas del temps i la irrupció de les varietats híbrides: la ceba morada d’Amposta. Coneguda també com a “ceba colorada” o simplement “ceba d’Amposta”, es tracta d’una varietat tradicional molt apreciada pels horticultors catalans i pel paladar dels qui la coneixen de prop.
“És una varietat autòctona, i això vol dir que està adaptada al terreny”, diu a Vadegust Maria Valls, de Cal Valls, una explotació familiar amb dècades d’experiència en l’agricultura ecològica. La productora afegeix que es tracta d’un producte rústic: “No és una llavor híbrida i la pots reproduir cada any”. A diferència de moltes varietats comercials, la ceba morada d’Amposta no és híbrida. Això vol dir que es pot reproduir any rere any a partir de la mateixa llavor, un tret fonamental per a la pagesia que vol mantenir viva la biodiversitat agrícola i la sobirania alimentària.
Aquesta ceba es caracteritza pel seu bulb esfèric i robust, de mida mitjana-gran i amb totes les capes molt compactes. La coberta exterior és de color morat vermellós, mentre que les túniques interiors presenten una tonalitat lleugerament morada, creant un efecte visual que la fa inconfusible als mercats. Però el que realment la fa destacar és la seva capacitat de conservació. Pot arribar a guardar-se fins a 30 setmanes després de la collita, sense germinar ni perdre textura. “És una ceba que es conserva molt bé, no es grillarà amb facilitat, i això, per nosaltres, que venem a mercat i fem lots per a cooperatives, és essencial”, afegeix Valls, que recorda que es tracta d’una ceba amb un calibre molt gran i que és més rosada que la morada.
Originària de la zona d’Amposta i Tortosa, s’ha estès a molts indrets del territori, gràcies a la seva adaptabilitat i a l’interès creixent per les varietats locals. La Gran Enciclopèdia Catalana la descriu com una de les cebes més cultivades per la seva resistència i pel valor gastronòmic que aporta.
Organolèpticament, té “un gust que no és gaire picant, i tampoc és molt dura”. Per a Valls, una de les principals característiques que fa d’aquesta ceba un imprescindible a la cuina és que és una de les meves bones per menjar crua. “La pots menjar amb un raig de vinagre o amb l’amanida i no repeteix. És una ceba amable”, detalla Valls.
La ceba d’Amposta és, per tant, un ingredient que visibilitza la cuina de proximitat i que afavoreix les explotacions artesanes amb agricultura ecològica, ja que és molt resilient al territori i no necessita tractaments químics.
En un context marcat per la pèrdua de biodiversitat i la pressió de la producció massiva, la ceba morada d’Amposta esdevé molt més que un ingredient de cuina: és un símbol de resistència, un patrimoni viu, i una eina de futur per a l’agricultura sostenible. “El futur passa per recuperar aquestes llavors, cuidar-les i compartir-les. Si una cosa funciona a la terra des de fa generacions, no cal inventar-la de nou”, conclou Valls.
