En un moment de redescobriment de les varietats agrícoles tradicionals i d’aposta per la sobirania alimentària, la carabassa gorrinenca ha de sumar-se com una aliada als nostres fogons. “La gent pensa que és una carabassa perquè abans es donava als porcs quan es feia gran, però en realitat és un carbassó blanc”, explica a Vadegust Anna Sopeña, sòcia treballadora de la cooperativa Les Refardes.
Des de les Refardes, projecte especialitzat en la conservació, preservació i divulgació de llavors locals, han apostat per aquest producte també conegut com a carbassó blanc gorrinenc. Tal com explica Sopeña, aquesta varietat local ha estat molt ben acollida pel públic i és per aquest motiu que cada any en produeixen: “Torna a ocupar un lloc destacat als horts familiars i a les cuines de petits productors”, afegeix.
Es tracta d’una varietat, pròpia del municipi La Fatarella, a la Terra Alta, i com totes les llavors recuperades, la seva presència a les cases es converteix en un símbol de resistència agrícola i de la memòria pagesa, conservada gràcies a la transmissió de coneixements entre generacions. Concretament, aquest carbassó es caracteritza per ser una planta de mata arbustiva, amb un alt nivell de producció i una gran capacitat d’adaptació a climes càlids. Fa fruits de color verd clar, gairebé blanc, que maduren durant els mesos d’estiu.
De fet, l’hortalissa es reconeix per la seva tonalitat particular i el fet que, en altres temps, els exemplars més grossos es destinaven a l’alimentació del bestiar porcí. Això li ha valgut el sobrenom de “carabassa”, encara que en realitat es tracta d’un carbassó tradicional. “En realitat és un producte molt versàtil a la cuina: es pot farcir, fregir, i les seves flors són una autèntica exquisidesa”, diu Sopeña.
Aquesta varietat és especialment interessant per a petits productors i hortolans particulars, que troben en la gorrinenca una opció autòctona, resistent i amb molt de potencial gastronòmic. “Té bastant èxit entre petits productors, perquè és fàcil de fer i l’acullen bé”, apunta Sopeña. A més, les llavors tenen una caducitat de quatre anys i es comercialitzen en sobres de 50, cosa que facilita la seva conservació i reutilització any rere any.
La recuperació d’aquesta varietat s’emmarca dins d’un moviment més ampli que busca rescatar les llavors tradicionals, sovint arraconades per la indústria agroalimentària. Les cooperatives com Les Refardes fan una tasca imprescindible posant en circulació llavors locals que, com la gorrinenca, podrien desaparèixer sense aquest suport.
Ara, aquesta varietat que abans alimentava el bestiar, es reivindica com un ingredient de primer nivell a les cuines de proximitat, amb aplicacions tant en plats casolans com en receptes més creatives.
