La tardor és temps de tubercles, i el moniato és sens dubte un dels seus protagonistes més versàtils. Amb el seu punt dolç i la seva textura melosa quan es cou, permet crear plats sorprenents i refinats. Aquest aperitiu juga amb la idea del tàrtar, habitualment associat a la carn o al peix, però reinterpretat amb un ingredient vegetal que guanya complexitat gràcies al rostit i acompanyat de formatge fresc i herbes aromàtiques.
Per començar, es pela un moniato ben ferm i s’envolta amb un fil d’oli d’oliva verge extra i un polsim de sal. Es cou al forn a temperatura mitjana fins que la seva carn queda tendra i lleugerament caramel·litzada, cosa que en ressalta la dolçor natural i aporta un toc fumat molt subtil. Un cop cuit, es deixa temperar i es talla a daus petits i regulars, creant la base del tàrtar.
A aquests daus s’hi afegeix un formatge fresc cremós -com la ricotta o un mató suau- esmicolat amb delicadesa, de manera que s’integri sense dominar. El contrast entre la dolçor del moniato i la frescor làctica del formatge genera un equilibri elegant. Per donar-li vida, s’hi incorporen herbes fresques picades com la menta, la farigola o el julivert, que hi aporten un toc vegetal i aromàtic. Un raig de suc de llimona acaba d’arrodonir el plat amb la seva acidesa subtil.
La barreja es presenta en petits motlles cilíndrics o amb un cèrcol metàl·lic sobre plats individuals, de manera que el tàrtar mantingui una forma neta i atractiva. Es pot acabar amb un fil d’oli verge extra cru i unes escates de sal per potenciar els sabors.
