La tardor porta amb ella la dolçor natural de la carabassa, un ingredient que es converteix en protagonista d’una infinitat de plats gràcies a la seva textura vellutada i al seu color intens, capaç de donar calidesa a qualsevol taula. Aquest aperitiu busca capturar-ne l’essència amb una elaboració senzilla, perfumada amb gingebre i rematada amb un toc cruixent de pipes torrades.
Es comença tallant una carabassa madura a daus regulars, que es rosteixen al forn amb un fil d’oli d’oliva verge extra i un polsim de sal. Aquest pas potencia la dolçor de la carabassa i concentra els sabors, donant-li una profunditat que una cocció bullida no aconseguiria. Quan la polpa és tendra i lleugerament caramel·litzada, es tritura juntament amb un brou suau de verdures, fins a obtenir una crema llisa i sedosa.
Per preparar un brou suau de verdures, es renten i es tallen a trossos grans pastanaga, porro, ceba, api, tomàquet i un nap petit, amb l’opció d’afegir una patata per donar més cos. Totes les verdures es posen en una olla amb dos litres d’aigua freda, una fulla de llorer, unes branques de julivert i uns grans de pebre negre si es desitja. Es porta a ebullició i, quan comença a bullir, es redueix el foc perquè cogui lentament durant una hora, retirant les impureses de la superfície. Finalment, es cola i es rectifica de sal, obtenint un brou clar, lleuger i aromàtic.
El punt distintiu l’aporta el gingebre fresc, ratllat en petites quantitats i incorporat durant el triturat. El seu toc lleugerament picant i cítric trenca la dolçor de la carabassa i aporta un matís refrescant, que evita que el conjunt resulti pesat. Un cop la crema té la densitat adequada, es rectifica de sal i es manté calenta.
A l’hora de servir, s’aboca en petits bols o gots transparents, ideals per a un aperitiu de cullereta. Per sobre, s’hi escampen pipes de carabassa torrades, que afegeixen un contrast cruixent i un record lleugerament torrat. Un raig d’oli d’oliva cru i unes gotes de nata líquida aporten brillantor i elegància al plat.
