Les gambes són un producte molt habitual a moltes taules i es poden preparar de múltiples maneres: bullides, a la planxa, en amanides o com a part de plats més elaborats. Sovint es mengen amb les mans, es pelen i, gairebé sense pensar-ho, es xucla el cap per aprofitar-ne els sucs, considerats per molts la part més saborosa. Ara bé, aquest costum tan estès no està exempt de riscos.
El motiu principal és la possible presència de cadmi, un metall pesant que pot acumular-se en determinades parts del marisc, especialment al cap de les gambes. Tot i que el seu consum ocasional no suposa un problema greu, els experts alerten que una ingesta freqüent pot incrementar l’exposició a aquesta substància, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Què és el cadmi i per què preocupa
El cadmi és un element present al medi ambient, tant per causes naturals com per l’activitat humana, com ara l’ús de fertilitzants o la combustió de determinats materials. L’organisme humà l’absorbeix amb dificultat, però el problema és que tendeix a acumular-se amb el temps, sobretot als ronyons i al fetge.
Aquesta acumulació prolongada pot acabar provocant alteracions renals, problemes de salut a llarg termini i, en casos extrems, augmentar el risc de malalties greus. En el cas de les gambes, el cadmi no es distribueix de manera uniforme: es concentra principalment al cap, que és justament la part que moltes persones xuclen.
El punt de vista dels experts
El catedràtic Nicolás Olea, especialista en medicina i autor de diverses publicacions sobre exposició a tòxics, recorda que les gambes són una de les fonts alimentàries rellevants d’exposició al cadmi. Aquesta advertència ja va ser recollida fa uns anys per les autoritats de seguretat alimentària i continua vigent.
Segons Olea, el cadmi no prové d’objectes quotidians com piles mal gestionades, sinó principalment de la contaminació de les aigües, sovint relacionada amb fertilitzants que arriben als ecosistemes marins. A partir d’aquí, el metall passa als crustacis i acaba entrant a la cadena alimentària.
Xuclar o no xuclar el cap de les gambes
Els límits legals de cadmi s’estableixen sobre el conjunt de l’aliment, però no tenen en compte que la concentració és molt més alta al cap que a la resta del cos de la gamba. Per aquest motiu, els especialistes recomanen especial prudència en col·lectius sensibles, com ara infants petits i dones embarassades.
Per a la població adulta en general, el missatge no és d’alarma, sinó de moderació. Xuclar el cap de les gambes de manera puntual no suposa un risc significatiu, però fer-ne un hàbit freqüent pot augmentar innecessàriament l’exposició al cadmi. Com en tants altres aspectes de l’alimentació, la clau és l’equilibri.
