El terme “aliment natural” s’ha convertit en una mena de símbol de salut, puresa i qualitat. S’associa amb productes frescos, sans i gairebé sortits directament de la natura. Però, com adverteix Carmen Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, parlar d’“aliment natural” és entrar en un terreny ple de matisos i confusions.
Una part del problema és que cadascú té la seva pròpia idea del que vol dir “natural”. Pilar Plans, veterinària i divulgadora, ho analitza al seu llibre 55 veritats sobre el que menges i que ningú t’havia explicat, tal i com recull ‘La Vanguardia’. Segons ella, avui dia “natural” s’utilitza com a sinònim de saludable, ecològic o orgànic, però això no resol la pregunta clau: què significa exactament?
La definició més estricta de “natural”
Des d’un punt de vista rigorós, explica Plans, un aliment natural seria aquell que es produeix de manera espontània a la natura, sense cap intervenció humana. És a dir, aliments que creixen sols, sense sembrar, podar ni fertilitzar. Els exemples més clars serien els espàrrecs silvestres o els bolets que apareixen als camps cada primavera.
Si ens cenyim a aquesta definició, el nombre d’aliments realment “naturals” és molt reduït. La majoria dels aliments que consumim habitualment, fins i tot els vegetals, provenen de l’agricultura i, per tant, d’una intervenció humana iniciada ja al Neolític.
Ingredients naturals no vol dir producte natural
Plans també assenyala que sovint es considera “natural” un producte que no conté additius, ni ha estat sotmès a processos tecnològics o tractaments tèrmics que n’alterin la composició. Tanmateix, si som estrictes, aliments com el pa, el formatge, el vi o la pasta no serien naturals, perquè són el resultat de processos humans complexos, tot i que estiguin elaborats amb ingredients d’origen natural.
Aquesta distinció sovint es dilueix: un producte pot estar fet amb matèries primeres naturals i, alhora, ser un aliment processat creat artificialment, encara que pugui formar part d’una dieta saludable.
Què en diuen les associacions de nutricionistes
No existeix una definició oficial i consensuada d’“aliment natural”, però moltes associacions de dietistes-nutricionistes coincideixen en alguns criteris bàsics. En general, consideren “naturals” els aliments amb un origen biològic clar i que no han estat transformats industrialment, tot i que s’accepten processos físics simples com rentar, pelar o tallar.
L’Academy of Nutrition and Dietetics dels Estats Units evita utilitzar el terme “natural” i prioritza el concepte de whole foods (aliments sencers). És a dir, aliments íntegres, sense ingredients afegits i amb el seu perfil nutricional original: fruites i verdures fresques, llegums, cereals integrals, ous, peix fresc o carn no processada.
La British Dietetic Association, per la seva banda, adverteix que “natural” pot ser un terme enganyós. Segons les seves guies, un aliment així no hauria d’estar reformulat, ni contenir colorants ni additius cosmètics, ni haver perdut nutrients essencials, ni portar sucres, greixos o sal afegits.
Un reclam més comercial que científic
Carmen Vidal destaca que “natural” és una paraula molt atractiva des del punt de vista del màrqueting. S’utilitza sovint per donar valor afegit a un producte, tot i que no existeix una definició acadèmica ni legal que n’estableixi límits clars. Això fa que s’associï automàticament a “més saludable”, quan no sempre és així.
Vidal insisteix que un aliment natural no és necessàriament segur o beneficiós: també hi ha aliments naturals que poden ser tòxics. A més, recorda que la humanitat fa mil·lennis que modifica els aliments per fer-los més productius, saborosos i nutritius.
El cas dels aliments “naturals” moderns
Un bon exemple de la complexitat del concepte és el tomàquet de varietat long life, amb una vida comercial de diverses setmanes. Es pot considerar natural? Sí, perquè és una hortalissa sencera i reconeixible. Però també no, si tenim en compte que aquesta varietat existeix gràcies a modificacions genètiques que alteren el procés de maduració.
El mateix ha passat històricament amb aliments com les pastanagues o els plàtans, molt diferents dels seus antecessors silvestres. Potser per això, molts professionals de la nutrició prefereixen evitar el terme “natural”, ja que no té una definició científica ni legal clara i sovint es confon amb “saludable”.
En definitiva, parlar d’“aliments naturals” pot ser útil com a idea general, però és un concepte ambigu. Entendre d’on prové un aliment, com s’ha produït i fins a quin punt ha estat transformat és molt més rellevant que l’etiqueta, sovint imprecisa, de “natural”.
