Quan arriba el moment de demanar alguna cosa per beure, molta gent dubta entre vi o cervesa. Són dues de les begudes més populars i arrosseguen una llarga llista d’arguments suposadament saludables: antioxidants en el primer cas, capacitat de recuperació després de l’esforç en el segon. Però què hi ha de cert en tot plegat?
El vi i els seus límits
El vi prové de la fermentació del raïm, però això no vol dir que mantingui les propietats nutricionals de la fruita. De fet, pràcticament no aporta proteïnes, greixos, vitamines ni minerals en quantitats rellevants. Les calories procedeixen sobretot de l’alcohol, habitualment entre l’11% i el 14%.
És cert que conté polifenols com el resveratrol, associats a efectes antioxidants i a possibles beneficis cardiovasculars. El problema és que aquests compostos també es troben en el mateix raïm o en fruits vermells, sense necessitat d’ingerir alcohol.
I aquest és el punt clau: la presència d’alcohol contraresta qualsevol avantatge potencial, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
La cervesa és diferent?
Elaborada a partir de cereals, llúpol, llevat i aigua, pot incloure petites quantitats de vitamines del grup B, potassi o magnesi, a més d’alguns antioxidants. El seu alt contingut en aigua ha alimentat la idea que ajuda a rehidratar després de l’exercici.
Tanmateix, l’alcohol té un efecte diürètic. Això significa que, lluny de facilitar la recuperació, pot afavorir la pèrdua de líquids.
En general, la graduació se situa entre el 4% i el 6%, inferior a la del vi. Per això aporta menys energia per unitat, però sovint se’n consumeixen volums més grans.
Calories buides
Tant en un cas com en l’altre, l’element dominant és una substància que l’organisme no necessita. L’energia que aporta no va acompanyada de nutrients d’interès, i fins i tot en dosis baixes pot tenir efectes negatius.
Si la decisió es pren des d’un punt de vista estrictament saludable, la millor alternativa és optar per begudes sense alcohol, sense sucres afegits ni edulcorants. Aigua, amb o sense gas, infusions, cafè, llet o fins i tot un suc de tomàquet encaixen millor en aquest criteri.
Això no impedeix que algú triï vi o cervesa per plaer o tradició, però convé fer-ho sent conscient del que realment aporten —i del que no.
