Una recerca de la Universitat Edith Cowan (ECU), a Austràlia, apunta que verdures com el bròquil o la col arrissada podrien contribuir a regular els nivells de glucosa en sang. L’efecte seria especialment rellevant en persones amb predisposició a desenvolupar diabetis tipus 2 i problemes cardiovasculars (ECV).
L’estudi clínic
La investigadora de doctorat Emma Connolly ha volgut comprovar si menjar crucíferes oferia un millor control de la glucosa en comparació amb altres hortalisses com els tubercles o la carbassa. Per fer-ho, es va organitzar un assaig creuat, aleatoritzat i controlat amb adults no diabètics que patien hipertensió arterial.
Durant dues setmanes, els participants van ingerir quatre racions diàries de crucíferes (bròquil, col, coliflor i col arrissada) o bé de verdures d’arrel i carbassa (pastanaga, patata, carbassa i moniato), repartides entre el dinar i el sopar.
Resultats observats
“Els voluntaris van portar monitors de glucosa al llarg de tot l’estudi, cosa que ens va permetre seguir els nivells de sucre en sang de manera contínua”, explica Connolly. “Vam constatar que, amb crucíferes, la variabilitat del sucre era menor i els pics posteriors als àpats eren més suaus que quan consumien tubercles i carbassa”.
La investigadora destaca que “un dels objectius bàsics en el control de la glucèmia, sobretot en persones amb diabetis, és reduir les pujades brusques i evitar grans oscil·lacions al llarg del dia. Mantenir uns nivells més estables s’associa a una millor salut i benestar general”.
Més recerca necessària
Tot i els resultats positius, Connolly subratlla la importància de continuar investigant per entendre els mecanismes que expliquen aquests efectes i per valorar-ne les possibles aplicacions clíniques. “Caldrà establir com incorporar de manera efectiva aquestes verdures a les recomanacions dietètiques per millorar el control del sucre i la salut global”, afegeix.
Segons les estimacions, uns 541 milions de persones a tot el món tenen un control glucèmic deficient. Connolly recorda que aquesta situació incrementa el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, a més de tenir conseqüències socials de gran abast
