Una dieta equilibrada combina proteïnes, hidrats de carboni i verdures, però no sempre han estat les mateixes les que han ocupat un lloc central a la taula. Abans que el tomàquet, l’enciam o les bledes fossin omnipresents, moltes llars incorporaven plantes silvestres o de cultiu fàcil que avui pràcticament han desaparegut del nostre imaginari gastronòmic.
El pas del temps, el canvi d’hàbits i l’associació amb períodes de penúria van fer que algunes d’aquestes verdures quedessin arraconades. Tanmateix, algunes amaguen un valor nutricional notable, fins al punt que poden competir amb aliments actualment considerats imprescindibles, com els rics en omega-3, tal i com publica OK Diario.
Una planta oblidada amb molt a aportar
La verdura en qüestió és la verdolaga, una planta rastrera que molts identifiquen com una mala herba. Durant dècades s’ha arrencat sense miraments de camps, horts i fins i tot voreres, però en el passat era habitual recollir-la i portar-la directament a la cuina.
Les seves fulles són carnoses, les tiges sucoses i el gust és fresc, amb un punt lleugerament àcid. Nutricionalment, destaca pel seu contingut en omega-3 vegetal, sobretot en forma d’àcid alfa-linolènic, amb uns valors molt superiors als de la majoria de verdures habituals. A més, aporta vitamines A, C i E, així com minerals com el potassi i el magnesi.
A les cuines d’abans, la verdolaga s’utilitzava tant crua com cuita, formant part d’amanides senzilles o de plats de cullera. El fet que creixés sola, sense gaire esforç, la feia accessible per a tothom. Amb els anys, però, aquesta facilitat es va associar a la pobresa i va acabar desapareixent dels fogons.
Com incorporar la verdolaga a la cuina actual
Cuinar verdolaga avui no requereix receptes complexes ni tècniques modernes. És una verdura versàtil i fàcil d’adaptar als plats del dia a dia.
En cru, es pot afegir a amanides amb tomàquet, ceba i oli d’oliva, aprofitant-ne el gust fresc.
Cuita, aguanta bé la calor i s’integra en plats tradicionals amb ou, patata o carbassó.
També funciona en guisats amb llegums o peix, on ajuda a lligar el conjunt i aporta un toc vegetal interessant.
En truita, es pot fer servir com els espinacs, vigilant de no coure-la en excés perquè mantingui una textura agradable.
Abans d’utilitzar-la, cal rentar-la bé i deixar-la en remull uns minuts, ja que creix molt a prop del sòl.
On trobar-la avui
La verdolaga continua apareixent de manera espontània en moltes zones del territori, especialment en hortes de regadiu i espais assolellats. Actualment, també es pot trobar en alguns mercats locals i botigues ecològiques, on es ven com a hortalissa de temporada.
A més, és fàcil de cultivar a casa, ja sigui en un hort urbà o en testos. Recuperar-la no és només una qüestió de memòria gastronòmica, sinó també una manera senzilla d’incorporar a la dieta una verdura rica en nutrients, econòmica i amb una llarga història a les nostres cuines.
