El pop gallec és considerat un autèntic tresor gastronòmic pel seu sabor intens, la seva textura ferma i la tradició culinària que l’envolta. En canvi, el pop marroquí, tot i ser una bona opció per a guisats o arrossos, sol presentar una carn més tova i un gust més suau. Amb la globalització i la creixent demanda d’aquest producte, cada cop és més difícil distingir-los als supermercats, on sovint es barregen peces d’orígens diversos.
El truc dels cuiners per reconèixer-lo
Segons diversos professionals de la cuina, hi ha un mètode senzill i 100 % efectiu per saber si el pop és gallec o marroquí abans de cuinar-lo. Només cal observar-ne l’aspecte, la textura i l’olor:
- Color i pell: el pop gallec mostra un to uniforme, amb ventoses ben definides i consistents. El marroquí, en canvi, presenta colors més apagats i ventoses petites.
- Tentacles: els del pop gallec són elàstics i ferms, mantenen la curvatura natural i recuperen la forma quan els prems amb els dits. Els marroquins tendeixen a ser més tous i flàccids.
- Cap i textura: el cap del pop gallec és rodó i compacte, mentre que el del marroquí sol ser més ovalat i tou.
- Aroma: el pop gallec desprèn una olor més marina i intensa, característica de les aigües fredes de l’Atlàntic.
Els cuiners asseguren que “no només es tracta de mirar, sinó també de tocar: la textura del pop gallec transmet la seva procedència”, tal i com publica OK Diario.
Origen i etiquetatge
El pop gallec (Octopus vulgaris) s’obté principalment a les ries de Vigo i Arousa, on els fons rocosos i el clima atlàntic en condicionen la qualitat. En canvi, el pop marroquí viu en aigües més càlides i sorrenques, cosa que influeix en la seva consistència i sabor.
Des de desembre de 2014, el reglament europeu sobre productes pesquers obliga a indicar en l’etiquetatge dades com el nom científic, la zona de captura, el mètode de pesca, si ha estat congelat o descongelat, la data de caducitat i els al·lèrgens. Aquesta informació garanteix la traçabilitat i la seguretat alimentària, permetent al consumidor fer una compra més conscient i responsable.
Com cuinar-lo correctament
Un cop seleccionat, la cocció és clau per obtenir el millor resultat. Els experts recomanen colpejar lleugerament el pop abans de bullir-lo per estovar-ne la carn i potenciar-ne el sabor. Després es cou en aigua amb sal i, segons la tradició, es pot afegir llorer o vi blanc. Un bon pop gallec manté la seva textura ferma i saborosa després de la cocció.
Identificar correctament l’origen del pop no només millora la qualitat dels plats com el pop a feira o el pop a la gallega, sinó que també contribueix a preservar la tradició gastronòmica i el valor cultural d’un dels productes més emblemàtics del nord-oest peninsular.
