Un equip investigador de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universidad Politécnica de Madrid (INEF-UPM) ha publicat una revisió científica que conclou que els lactis fermentats poden potenciar el microbioma intestinal i contribuir a millorar el rendiment físic.
L’estudi, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Universitario Clínico San Carlos (IdISSC), ha estat publicat a la revista Nutrients. Els autors han revisat l’evidència disponible sobre l’impacte d’aquests aliments -com el iogurt o el quefir- transformats per microorganismes vius que fermenten la lactosa i produeixen àcid làctic.
Impacte sobre el microbioma i la immunitat
Segons la revisió, els lactis fermentats poden modular la composició i la funció del microbioma intestinal gràcies a components bioactius com probiòtics, pèptids, exosomes i microARN. Aquesta modulació es relaciona amb una millor resposta immunitària i amb una regulació més adequada de processos inflamatoris.
El doctor Javier Modrego, membre del grup d’investigació ImFINE de l’INEF-UPM, assenyala que millorar la microbiota intestinal pot influir directament en la capacitat del cos per rendir, recuperar-se i adaptar-se a l’estrès físic i metabòlic quotidià.
Salut cardiometabòlica i tolerància alimentària
La revisió també apunta que aquests productes poden contribuir a una salut cardiometabòlica més equilibrada. A més, podrien ajudar a regular reaccions adverses als aliments, incloent-hi la intolerància a la lactosa o algunes al·lèrgies lleus a proteïnes de la llet.
Els investigadors han analitzat com la modulació microbiana incideix en processos clau com la immunitat, la inflamació i la resposta a l’exercici físic, factors estretament vinculats amb l’energia i la recuperació muscular.
Els autors conclouen que incorporar lactis fermentats dins d’un patró alimentari equilibrat pot ser una estratègia assequible per reforçar la salut intestinal i afavorir un millor estat físic general. Tot i això, recorden que els beneficis depenen del conjunt de la dieta i dels hàbits de vida, no d’un únic aliment de manera aïllada.
