Fa més de 150.000 anys, petits grups d’Homo sapiens van aconseguir sobreviure en un context climàtic extremament hostil gràcies a un recurs tan modest com valuós: els musclos i altres mol·luscs. Segons l’anàlisi del científic basc Xabier Irigoien, publicat a Mapping Ignorance, i que recull OK Diario, aquesta dieta marina no només va garantir la supervivència durant la glaciació M2, sinó que va contribuir al desenvolupament del cervell humà gràcies al seu alt contingut en àcids grassos essencials.
Durant aquella etapa glacial, les zones interiors d’Àfrica oferien molt pocs aliments. Per això, molts humans moderns es van refugiar a les costes, on podien accedir de manera constant a mol·luscs com els abalons i els musclos. Aquests animals aportaven energia, nutrients i, sobretot, DHA i AA, dos àcids grassos crucials per al desenvolupament cognitiu. Sense aquest suport nutricional, argumenta Irigoien, la nostra espècie potser no hauria superat aquell coll d’ampolla evolutiu.
Els reptes actuals de l’alimentació global
L’escenari del segle XXI és diferent, però els problemes són igualment crítics: el canvi climàtic redueix la productivitat agrària i la població mundial s’acosta als 9.700 milions d’habitants. Per garantir la seguretat alimentària cal assegurar disponibilitat, accés, valor nutricional i estabilitat en el subministrament. I sorprenentment, pocs aliments compleixen aquestes quatre condicions. Les alternatives emergents —com la carn cultivada o els insectes— redueixen les emissions, però continuen sent cares o poc accessibles per a les zones més vulnerables. Fins i tot l’aqüicultura tradicional depèn de pinsos que competeixen amb la ramaderia i els cultius terrestres.
Per què els musclos són el candidat perfecte
Irigoien destaca que el DHA i l’AA pràcticament no es poden obtenir de les plantes terrestres en quantitats suficients. El 80% de l’omega-3 que consumim actualment prové de la pesca o l’aqüicultura, però aquests recursos ja no poden créixer més. En canvi, el cultiu de musclos ofereix avantatges excepcionals: no necessita aigua dolça ni pinsos, té un impacte ambiental mínim i fins i tot ajuda a netejar l’aigua filtrant microalgues. A més, és la proteïna animal amb menor petjada de CO₂ per gram comestible: fins a 50 vegades menys que la carn de vedella.
Si la humanitat afronta una crisi alimentària global, assegura Irigoien, necessitarem fonts marines de DHA i AA. I entre totes les opcions, els musclos emergeixen com la més eficient, sostenible i democràtica. Potser, igual que fa mil·lennis, aquests mol·luscs humils tornaran a ser la clau de la nostra supervivència.
