Moltes persones s’han preguntat alguna vegada per què a les safates del supermercat gairebé només hi ha ous marrons, quan fa unes dècades predominaven els blancs. La resposta no té a veure ni amb la qualitat ni amb la frescor, sinó amb la història de l’avicultura i amb els hàbits de consum que han canviat amb el temps, segons publica OK Diario.
Per què hi ha ous blancs i marrons?
El color de la closca depèn únicament de la raça de la gallina: les de plomatge blanc ponen ous blancs i les de plomatge marró, ous marrons. No hi ha diferències nutricionals. L’edat de l’animal també influeix: les gallines joves produeixen closques més gruixudes, i les marrons, en ser més grans, ponen ous lleugerament més grossos, la qual cosa ha alimentat la idea equivocada que són superiors.
Als anys seixanta, quan la producció d’ous es va industrialitzar, les gallines blanques eren les preferides. Produïen més ous, consumien menys pinso i resultaven més rendibles. Per això els ous blancs es van convertir en majoritaris i, a més, més barats.
Mentrestant, les gallines marrons quedaven associades a l’àmbit rural. Ponien menys ous i criaven amb més costos, però els seus productes es venien com a “més naturals” o “de pagès”, i això va permetre comercialitzar-los a preus més elevats. Amb el temps, aquesta percepció va anar fent que guanyessin espai al mercat.
L’hegemonia dels marrons
Els consumidors es van acostumar a comprar ous marrons, fins al punt que van acabar dominant els lineals. Els criadors, per respondre a la demanda, van millorar la genètica de les gallines marrons perquè produïssin gairebé el mateix que les blanques. Així, els supermercats es van omplir de safates marrons, mentre que els ous blancs es destinaven sobretot a la indústria alimentària, en productes on la closca no es veu: pastisseria, pasta, maionesa, etc.
Actualment, els ous blancs tornen a aparèixer tímidament, sobretot en mercats de barri o en parades tradicionals. S’ofereixen com una novetat, quan en realitat són els que durant dècades van dominar. Per a molts joves, fins i tot, resulten curiosos perquè mai no els havien vist a la venda.
Segons Mar Fernández, directora de l’Institut d’Estudis de l’Ou, el color és irrellevant. El que de veritat compta és la frescor: un ou recent és molt millor que un que porta setmanes refrigerat. Per això cal mirar sempre la data de consum preferent i fixar-se en el codi de traçabilitat
Consells pràctics de compra
- Revisar la closca: no ha de presentar trencaments ni taques.
- Consultar la data de consum preferent.
- Saber interpretar el codi: 0 ecològic, 1 camper, 2 de sòl, 3 de gàbia.
Més enllà de blancs o marrons, la qualitat depèn de la forma de cria i de la frescor. Aquest és el veritable criteri que garanteix ous segurs i nutritius.
