L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha instat els països a impulsar polítiques que garanteixin que els aliments i les begudes que s’ofereixen als centres educatius siguin saludables i nutricionalment adequats. L’objectiu és millorar els entorns alimentaris escolars mitjançant una nova guia amb recomanacions basades en l’evidència científica.
L’impacte de l’alimentació en l’aprenentatge
Segons ha subratllat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, l’alimentació que reben els infants a l’escola pot tenir un impacte profund tant en el seu aprenentatge com en la seva salut i benestar al llarg de la vida. Facilitar una bona nutrició en l’etapa escolar contribueix a prevenir malalties en l’edat adulta i a millorar el rendiment acadèmic.
L’organisme recorda que els hàbits alimentaris s’adquireixen durant la infància i que, tenint en compte que els nens passen bona part del dia a l’escola, aquest entorn és determinant per consolidar pautes saludables que perdurin amb el temps.
Què recomana la nova guia
Actualment, es calcula que 466 milions de nens a tot el món reben àpats a l’escola, però la informació sobre la qualitat nutricional d’aquests aliments és encara limitada. Davant d’aquesta situació, la guia de l’OMS proposa establir normes clares per augmentar la disponibilitat, la compra i el consum d’aliments i begudes saludables als centres educatius, alhora que es restringeix l’accés a productes poc saludables.
També es recomanen intervencions de tipus conductual per incentivar que els infants triïn opcions més sanes. Entre aquestes mesures hi ha canvis en la ubicació dels aliments, en la seva presentació o en el preu, amb l’objectiu de fer més atractives les alternatives saludables.
Una resposta a l’augment de l’obesitat infantil
L’OMS alerta que el sobrepès i l’obesitat infantil continuen creixent a escala global, mentre que la desnutrició encara persisteix en moltes regions. L’any 2025, aproximadament un de cada deu infants i adolescents en edat escolar vivia amb obesitat, és a dir, uns 188 milions de menors, una xifra que supera per primer cop la dels nens amb baix pes.
En aquest context, l’organisme assenyala que les escoles són “a primera línia” davant d’aquest repte. Tot i això, adverteix que les polítiques no són suficients si no van acompanyades de mecanismes de seguiment i compliment que assegurin una aplicació real i coherent de les directrius.
Desigualtats entre països
Segons dades de la Base de Dades Mundial de l’OMS, a l’octubre del 2025, 104 estats membres disposaven de polítiques sobre alimentació escolar saludable, i gairebé tres quartes parts incloïen criteris obligatoris sobre la composició dels menús. Tanmateix, només 48 països comptaven amb normes que limitessin la comercialització d’aliments rics en sucres, sal o greixos no saludables dins l’entorn escolar.
L’OMS ha anunciat que donarà suport als estats membres per adaptar i implementar aquestes directrius mitjançant assistència tècnica, intercanvi de coneixement i col·laboració internacional, amb la voluntat de garantir una alimentació més saludable per a tots els infants.
