Els menjadors escolars compleixen majoritàriament la presència setmanal de peix, però fallen quan es tracta de diversitat i, sobretot, de peix blau. Aquesta és la principal conclusió d’un informe elaborat per la Fundación Española de la Nutrición i l’Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín.
Freqüència sí, varietat no
El treball assenyala que el 96,7% dels centres ofereixen entre una i tres racions setmanals, tal com marquen les recomanacions. Tanmateix, només el 26,1% arriba al mínim de tres racions mensuals de peix blau. La majoria de menús es basen gairebé exclusivament en espècies blanques.
En els 2.738 menjadors analitzats -repartits per tots els territoris de l’Estat- s’han identificat únicament 16 varietats de peix blanc i vuit de blau consumides amb regularitat. Els mol·luscs apareixen en el 15,6% dels casos i els crustacis pràcticament desapareixen.
La concentració en el lluç és especialment notable: és present en el 91,7% dels centres, molt per davant del bacallà.
El blau, en segon terme
Quan hi ha peix blau, el protagonisme recau sobretot en el salmó i la tonyina. Però aquesta darrera sovint es fa servir com a ingredient complementari i no com a base principal del plat.
Per als autors, això implica que tres de cada quatre menjadors podrien no garantir prou aportació d’omega-3, nutrients clau en el desenvolupament neurològic infantil.
Informació insuficient
L’estudi també posa el focus en la transparència. Un 43% dels centres no facilita dades nutricionals completes i només la meitat detalla tots els ingredients. Sense aquesta informació, alerten, serà difícil comprovar si es compleixen els estàndards que fixa la nova normativa.
Per aquest motiu, proposen reforçar els mecanismes de control amb supervisió directa i, quan calgui, anàlisis del menú o del pes real de les racions.
Diferències territorials
Les distàncies entre territoris de l’Estat són molt marcades. Aragó encapçala el rànquing en presència de peix blau, mentre que territoris costaners com Catalunya o el País Valencià se situen a la cua. Una paradoxa que sorprèn els investigadors.
Amb aquest panorama, els responsables del document reclamen intervencions urgents a les zones més endarrerides, formació específica per als professionals i l’obligatorietat immediata d’oferir informació nutricional completa.
El repte, conclouen, no és només servir peix, sinó servir-lo millor.
