La patata va arribar a la Península a finals del segle XVI procedent dels Andes, però durant molts anys va ser un aliment menystingut, destinat sobretot a animals, presoners o persones amb pocs recursos. Amb el temps, però, aquest tubercle s’ha convertit en un dels aliments més consumits i estimats, tant per infants com per adults, gràcies a la seva versatilitat culinària, el seu preu assequible i la seva bona digestibilitat.
Tot i això, la patata arrossega encara avui una mala fama persistent. Se l’acusa d’engreixar excessivament o d’augmentar el risc de diabetis pel seu contingut en midó. Diversos professionals de la nutrició coincideixen a desmuntar aquests tòpics i a posar el focus en el context real del seu consum, tal i com publica La Vanguardia.
Quin lloc ocupa la patata en una dieta saludable
Segons Gemma Salvador Castells, dietista-nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la patata s’inclou dins del grup dels farinacis pel seu perfil nutricional. Això significa que comparteix espai amb aliments com l’arròs, la pasta o altres cereals, i que la clau no és tant la freqüència exacta com l’alternança entre aquests productes.
En una alimentació equilibrada, la patata es pot consumir sense problema entre tres i quatre vegades per setmana, tant com a plat principal com de guarnició. Fins i tot, explica l’experta, es podria menjar cada dia o no menjar-ne mai sense que això suposi un risc per a la salut, sempre que el conjunt de la dieta sigui variat.
La resposta glucèmica depèn de com es mengi
Un dels arguments més habituals contra la patata és el seu índex glucèmic. Salvador, amb una llarga experiència treballant amb infants i adolescents amb diabetis, matisa que la resposta glucèmica d’aquest aliment canvia radicalment segons com es consumeixi.
Menjada sola, la patata pot provocar una pujada ràpida del sucre en sang, ja que té poca fibra. Però això rarament passa en la pràctica. Normalment, es combina amb verdures, oli d’oliva, carn, peix o llegums. Quan s’acompanya de fibra, greixos saludables i proteïnes, l’absorció dels hidrats de carboni és molt més lenta i estable.
Ni obesitat ni diabetis: què diu la ciència
El dietista-nutricionista Julio Basulto recorda que diversos estudis no han trobat proves sòlides que relacionin el consum de patates, cuinades de manera saludable, amb l’augment de pes o amb un major risc de diabetis tipus 2. Assajos clínics i revisions científiques indiquen que poden formar part, fins i tot, de programes de pèrdua de pes.
Les úniques associacions negatives apareixen sobretot en el cas de les patates fregides consumides de manera habitual en entorns de menjar ràpid, especialment als Estats Units, on es fregeixen amb olis industrials, més sal i greixos poc saludables.
La diferència és a la cuina
El problema no és la patata, sinó com es prepara. A Espanya, és habitual fregir-les amb oli d’oliva, mentre que en altres països s’utilitzen olis vegetals refinats amb més greixos saturats. A més, la densitat calòrica varia molt segons la tècnica culinària.
Les patates bullides aporten unes 70 calories per cada 100 grams; al forn, unes 145; en puré, al voltant de 100. En canvi, les patates xips poden arribar a superar les 500 calories. Aquestes diferències expliquen per què un mateix aliment pot encaixar perfectament en una dieta saludable o descompensar-la completament.
En definitiva, la patata és un aliment vegetal, sense greixos malsans ni additius, que forma part de la nostra tradició culinària. Consumida amb seny, ben combinada i amb tècniques de cuina adequades, no només no és un problema, sinó que pot ser una aliada més d’una alimentació equilibrada.
