Fer una pausa en el consum d’alcohol durant un mes pot tenir beneficis reals tant per a la salut física com per al benestar emocional. Així ho indica una revisió d’estudis elaborada per investigadors de la Universitat de Brown i de la Facultat de Medicina Warren E. Alpert, als Estats Units, que analitza els efectes del conegut repte d’un mes sense alcohol, popularment anomenat Enero Seco.
La recerca, publicada a la revista Alcohol and Alcoholism, ha revisat 16 estudis amb més de 150.000 participants que van provar d’eliminar completament -o reduir de manera notable- el consum d’alcohol durant trenta dies. L’objectiu era entendre qui s’hi apunta, quins efectes experimenta i quins factors afavoreixen que l’experiència tingui continuïtat més enllà del primer mes.
Millores físiques i psicològiques en poques setmanes
Els resultats mostren que fins i tot una interrupció breu del consum d’alcohol pot generar canvis positius. Les persones que van deixar de beure durant un mes van informar d’un millor descans nocturn, un estat d’ànim més estable, pèrdua de pes i indicadors més favorables de salut hepàtica i pressió arterial. També van assenyalar una millor concentració i més energia en el dia a dia.
Fins i tot aquells participants que no van eliminar del tot l’alcohol, sinó que simplement en van reduir la quantitat, van notar millores en diversos d’aquests aspectes. Segons Megan Strowger, autora principal de l’estudi, “l’esforç inicial sol traduir-se en una moderació sostinguda, ja que la majoria de participants continuen bevent menys després del repte”.
Replantejar la relació amb l’alcohol
Els investigadors destaquen que el valor del repte no és només fisiològic, sinó també reflexiu. Un mes sense alcohol permet a moltes persones aturar-se, observar els seus hàbits i repensar quin paper juga l’alcohol en la seva vida social, emocional i física. En aquest sentit, Suzanne M. Colby, coautora de l’estudi, assenyala que avui dia “és més acceptable socialment que mai no beure o qüestionar el consum d’alcohol”, un canvi impulsat també per les xarxes socials i nous referents públics.
L’estudi també mostra que les persones que s’inscriuen formalment al repte i utilitzen eines de suport —com aplicacions, correus motivacionals o missatges diaris— tenen més probabilitats de completar el mes i de mantenir un consum més baix posteriorment.
Qui participa i quins límits té el repte
Segons la revisió, els participants acostumen a ser persones relativament joves, sovint dones, amb estudis universitaris i ingressos mitjans o alts. Curiosament, també s’identifiquen com a bevedors més intensos que la mitjana, un perfil que habitualment és difícil d’arribar amb programes de prevenció clàssics.
Tot i els resultats positius, els autors també assenyalen alguns efectes adversos puntuals. Un petit percentatge de persones que no van aconseguir completar el mes van experimentar un “efecte rebot”, augmentant el consum posteriorment. Per això, els investigadors proposen ampliar les estratègies del repte, adaptar-ne els missatges a perfils diversos i reforçar les eines de seguiment i motivació.
Una pausa amb efectes duradors
En conjunt, la revisió conclou que fer un descans de l’alcohol pot entendre’s com una experiència positiva i no com una renúncia. No es tracta necessàriament d’abstinència permanent, sinó d’una oportunitat per millorar la salut i prendre consciència dels propis hàbits. Com resumeix Colby, “prendre’s un temps sense alcohol pot ser una manera senzilla de sentir-se millor i replantejar-se el consum des d’una perspectiva més saludable”.
