La pinya és una de les fruites tropicals més consumides arreu del món, però també una de les que genera més mandra a l’hora de preparar-la a casa. La pell dura, la mida i el tronc central fan que molta gent acabi optant per versions ja tallades o en conserva. Davant d’això, un fruiter amb llarga experiència ha volgut trencar mites mostrant un sistema ràpid i pràctic per tallar-la sense complicacions, tal i com recull OK Diario.
Segons explica, renunciar a la pinya fresca simplement per no saber com pelar-la no té gaire sentit, sobretot tenint en compte que es pot trobar durant tot l’any a fruiteries i supermercats. Amb un alt contingut en aigua, un sabor dolç característic i un perfil nutricional interessant, és una fruita que val la pena incorporar a la dieta habitual.
El truc pas a pas per tallar-la bé
El mètode comença sense necessitat de ganivet. El primer pas és arrencar la corona de fulles amb la mà, fent un gir ferm de canell. Un cop retirada, es tallen els dos extrems de la pinya per deixar la polpa al descobert.
A continuació, la fruita es parteix longitudinalment en quatre trossos. Així apareix el tronc central, una zona més fibrosa i clara. Cada quart es torna a dividir per eliminar aquest cor amb un tall net. Tot i que és comestible, no és la part més agradable de menjar.
Un cop fet això, només cal separar la pell de la polpa passant el ganivet entre totes dues, aprofitant al màxim la carn. Finalment, la pinya es pot tallar a rodanxes o a daus segons l’ús que se’n vulgui fer. En pocs minuts queda llesta per consumir.
Més enllà de la tècnica, el missatge és clar: apostar per la fruita fresca és més saludable, més sostenible i, sovint, més econòmic que recórrer a productes ultraprocessats, que acostumen a portar sucres afegits o conservants.
Com triar una pinya madura i saborosa
Escollir bé la peça és clau per gaudir-ne. El color és un primer indicador: una pinya madura sol presentar un to groc daurat a la base. La textura també és important; ha de ser ferma però lleugerament flexible en pressionar-la.
L’aroma és un altre senyal inequívoc. Si a la part inferior desprèn una olor dolça i intensa, és probable que estigui al punt òptim. Un truc clàssic és estirar suaument una fulla de la corona: si es desprèn amb facilitat, indica bona maduració.
Un cop a casa, no és recomanable guardar-la sencera a la nevera. El millor és tallar-la i conservar-la en un recipient hermètic perquè no perdi sabor ni textura. Si encara és verda, cal deixar-la madurar a temperatura ambient.
Consumida fresca, la pinya aporta vitamina C, iode i bromelina, un enzim digestiu que es redueix notablement en les versions en conserva. Per això, dedicar uns minuts a tallar-la correctament pot marcar una gran diferència tant en gust com en valor nutricional.
