A Grècia existeix una tradició única que combina gastronomia i espiritualitat: la fanouropita, un pastís elaborat amb farina, oli d’oliva i espècies que es prepara en honor a Sant Fanourios, patró de les coses perdudes. Segons la creença, aquest dolç serveix com a ofrena perquè el sant intercedeixi i ajudi a recuperar objectes desapareguts o fins i tot a trobar noves oportunitats i amors, tal i com publica La Vanguardia.
Una recepta amb dimensió espiritual
Segons expliquen Steganos Balis i Georgia Zafeiropoulou, del restaurant Margarit de Barcelona, la fanouropita és sobretot una elaboració casolana, amb un component íntim i gairebé meditatiu. El procés implica encendre una espelma mentre es barreja la massa, en un ambient de fe i respecte. Tradicionalment, es prepara el 27 d’agost, dia dedicat a Sant Fanourios, i després es porta a l’església per ser beneïda i compartida amb familiars, veïns i amics.
El pastís es caracteritza per no incloure ingredients d’origen animal, de manera que s’adapta als períodes de dejuni del calendari cristià i també a dietes vegetarianes o veganes. El seu sabor, senzill i càlid, evoca el concepte d’ofrena i memòria. Els ingredients han de ser sempre en nombre senar -set, nou o onze- i poden variar segons la regió.
De la tradició a la taula
Fotis Vallatos, del restaurant Pharaoh d’Atenes, recorda que la fanouropita no s’assembla als pastissos amb pasta filo habituals de la rebosteria grega. Algunes persones hi afegeixen un toc de brandi o cremen encens abans de començar la preparació. L’element central, però, és la seva funció simbòlica: demanar la revelació d’allò que s’ha perdut, sigui un objecte quotidià, una feina o fins i tot un futur cònjuge, com s’ha fet històricament a Creta i Xipre.
A Barcelona, el forn Furnos també manté viva aquesta tradició. El forner Spiros Dagretzakis explica al mateix diari que, tot i que la fanouropita s’associa al 27 d’agost, es pot elaborar en qualsevol època de l’any per honorar al sant i demanar la seva ajuda. La recepta clàssica inclou farina amb llevat, oli d’oliva, sucre, suc de taronja, espècies com la canyella i el clau, a més de nous i panses.
Amb un ritual senzill i profund, la fanouropita s’ha convertit en molt més que un dolç: és un pont entre la fe, la memòria i el plaer gastronòmic. Aquesta recepta, que combina espiritualitat i tradició culinària, continua captivant tant a Grècia com a la diàspora grega arreu del món.
