Un equip científic de la Universitat de València ha posat en relleu la presència significativa de paràsits en exemplars de verat estornell, un peix blau molt habitual als mercats i supermercats. L’anàlisi es va fer sobre 250 mostres, repartides entre captures de l’Atlàntic i del Mediterrani, i va evidenciar larves en 78 peixos, la qual cosa suposa una prevalença del 31%.
Risc d’anisakiosi i incidència a l’Estat
Els paràsits detectats són responsables de l’anisakiosi, una infecció intestinal que apareix després de consumir peix cru o poc cuinat i que pot generar dolor abdominal, nàusees, vòmits i reaccions al·lèrgiques. Espanya és el país europeu amb més casos registrats i el segon del món després del Japó, amb una mitjana de 150 diagnòstics oficials cada any. Tot i això, un model predictiu basat en el consum de seitó va estimar que el nombre real de casos podria superar els 8.000 anuals, tal i com publica La Vanguardia.
Per reduir el risc d’infecció, els experts recomanen cuinar el peix fins que la seva temperatura central arribi als 60 °C durant un mínim d’un minut, o bé sotmetre’l a congelació a -20 °C durant tres dies o a -35 °C durant quinze hores. Aquestes pràctiques inactiven les larves i permeten gaudir d’aquest aliment, que és ric en proteïnes i àcids grassos omega-3 beneficiosos per a la salut.
Diferències entre zones de pesca
La recerca també va identificar larves d’altres espècies que, si bé no solen causar malalties, poden alterar l’aspecte i la textura del producte. En alguns exemplars es va trobar el cuc Rhadinorhynchus pristis, de mida considerable i fàcilment visible, que no representa un perill per a la salut però sí un factor de depreciació comercial.
Els resultats mostren diferències significatives segons l’origen de les captures: dels exemplars amb paràsits, 52 procedien de l’Atlàntic i 26 del Mediterrani. Per aquest motiu, els investigadors recomanen revisar l’etiquetatge als punts de venda, ja que el risc d’anisaquiosi és menor en peixos capturats al Mediterrani que en els de l’Atlàntic.
Aquest estudi aporta noves dades sobre un producte molt present en l’alimentació diària i subratlla la necessitat d’implementar mesures de seguretat alimentària tant a la cuina domèstica com en l’àmbit comercial.
