El consum habitual de formatges i cremes làcties amb un alt contingut en greix podria estar relacionat amb un risc més baix de desenvolupar demència. Així ho apunta un estudi recent de la Universitat de Lund, a Suècia, publicat a la revista Neurology, de l’Acadèmia Americana de Neurologia.
La investigació se centra en formatges amb més del 20% de greix -com el cheddar, el brie o el gouda- i en cremes làcties amb percentatges d’entre el 30% i el 40%, com la nata per muntar o la nata doble, que habitualment es comercialitzen com a versions “senceres” o “normals”.
Durant dècades, les recomanacions nutricionals han posat el focus en reduir els greixos, fins al punt d’etiquetar el formatge com un aliment a limitar. Segons la doctora Emily Sonestedt, investigadora de la Universitat de Lund, aquest estudi “posa en dubte algunes creences molt arrelades sobre el paper del greix en la salut del cervell”. Tot i això, adverteix que els resultats mostren una associació, però no demostren una relació causal directa.
Un seguiment de 25 anys
Els investigadors van analitzar dades de 27.670 persones residents a Suècia, amb una edat mitjana de 58 anys a l’inici de l’estudi. El seguiment es va allargar una mitjana de 25 anys, període durant el qual 3.208 participants van desenvolupar algun tipus de demència.
Els participants van registrar la seva alimentació durant una setmana i van respondre qüestionaris sobre els seus hàbits alimentaris dels darrers anys, incloent-hi la freqüència de consum de diferents aliments i la manera com els preparaven.
Menys demència entre qui menja més formatge gras
L’estudi va comparar persones que consumien 50 grams o més de formatge gras al dia -una quantitat equivalent aproximadament a dues llesques de cheddar o mitja tassa de formatge ratllat- amb aquelles que en consumien menys de 15 grams diaris. Entre els primers, un 10% va desenvolupar demència, mentre que entre els segons el percentatge va ser del 13%.
Un cop ajustades variables com l’edat, el sexe, el nivell educatiu i la qualitat global de la dieta, els investigadors van observar que el grup amb un consum més elevat de formatge gras presentava un 13% menys de risc de demència. En el cas concret de la demència vascular, la reducció del risc arribava al 29%.
Pel que fa a l’Alzheimer, es va detectar un menor risc entre les persones que consumien més formatge gras, però només en aquelles que no eren portadores de la variant genètica APOE ε4, associada a un major risc d’aquesta malaltia.
El paper de la crema làctia
L’anàlisi també va incloure la crema làctia amb alt contingut en greix. Les persones que en consumien 20 grams o més al dia —aproximadament una cullerada i mitja de nata espessa— presentaven un 16% menys de risc de demència en comparació amb les que no en consumien gens.
En canvi, no es van trobar associacions significatives entre el risc de demència i el consum de formatges baixos en greix, cremes lleugeres, llet sencera o desnatada, mantega ni llets fermentades com el iogurt, el quefir o el sèrum de llet.
Resultats prometedors, però amb cautela
“Aquests resultats suggereixen que no tots els productes lactis tenen el mateix impacte sobre la salut cerebral”, explica Sonestedt. Tot i això, subratlla la necessitat de més estudis per confirmar aquests efectes i entendre millor els mecanismes implicats.
Una de les limitacions principals de la recerca és que tots els participants eren suecs, fet que pot dificultar l’extrapolació dels resultats a altres poblacions. A més, els hàbits de consum de formatge varien segons el país: mentre que a Suècia sovint es consumeix cru, en altres llocs es menja fos o combinat amb carn, cosa que podria influir en els efectes observats.
En conclusió, l’estudi obre la porta a replantejar el paper d’alguns lactis rics en greix dins d’una alimentació equilibrada, però insisteix que cal continuar investigant abans de modificar les recomanacions dietètiques.
