La 10ª edició del Fòrum Gastronòmic Girona ha estat l’escenari per presentar una varietat de poma adaptada al canvi climàtic i capaç de resistir temperatures elevades. La poma Tutti s’ha donat a conèixer al públic com una solució gastronòmica per encarar l’actual context de canvi climàtic. Es tracta d’una nova varietat que neix fruit de dues dècades d’investigació i gràcies al programa de millora Hot Climate Partnership, representats per l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries), els principals productors del sector a Catalunya i un centre d’investigació de Nova Zelanda.
La Tutti ara es comercialitza en una cadena de supermercats però la propera tardor es començarà a vendre a l’engròs. És una poma ferma, cruixent, sucosa i amb una alta coloració capaç de suportar temperatures superiors als 40 graus sense perdre les seves qualitats. La previsió és que amb el pas del temps acabi substituint la varietat Fuji. El 2023 se’n van produir 180 tones, una xifra que creixerà exponencialment en els propers anys.
Joan Bonany (IRTA-Mas Badia), les germanes Martina i Carlota Puigvert (Les Cols), Joan Roca (El Celler de Can Roca) i Fidel Llorenç (Girona Fruits), entre d’altres, han sigut alguns dels ponents d’una trobada que ha comptat amb la presència de David Mascort, Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. S’ha explicat el llarg procés de producció, durant el qual s’han anat creuant varietats fins obtenir unes 10.000 llavors. Aquestes es van plantar, se’n van collir els fruits i es van tastar les pomes resultats després de ser conservades en fred durant vuit setmanes.
Les que no complien amb uns estàndards determinats (segons la mida, forma, color i gust), s’eliminaven fins a escollir les que presentaven les característiques ideals. Superades quatre fases de selecció s’ha creat la Tutti, una varietat “cent per cent catalana, amb una qualitat gustativa molt alta, ferma i sucosa. Té una textura moderna perquè no et canses mai de menjar-la i també és refrescant”, ha explicat Bonany.
Recuperació de la carn del porc senglar
La segona jornada del Fòrum Gastronòmic Girona també ha posat el focus a trobar solucions a través de la cuina i l’alimentació a problemes diaris quotidians. El primer plat fort del dia, i una de les potes principals d’aquest certamen, ha estat el monogràfic dedicat al porc senglar. La xerrada ha servit per posar en context la situació d’un animal que compta amb entre 200.000 i 250.000 exemplars actualment a Catalunya, i per demostrar que aquesta població desmesurada es pot valorar més aviat com una oportunitat i no pas com un problema si la solució passa perquè el senglar torni a tenir protagonisme a la gastronomia.
N’han parlat el cuiner Joan Roca (El Celler de Can Roca), el veterinari Juan Zandío, el caçador Esteve Prunell, Marc Puig-Pey i Toni Massanés (Fundació Alícia), Jordi Xifra i el director de continguts del Fòrum, Salvador Garcia-Arbós. La trobada ha servit per acostar el senglar al públic en general, treure’n les pors i esvair els dubtes, al mateix temps que s’ha promogut la cuina domèstica amb carn de caça. Sobre la taula, els problemes que genera un animal que cada cop més treu el cap per les ciutats, que provoca accidents i que fa malbé conreus. Però alhora s’han plantejat solucions a una problemàtica actual de la societat, fent servir la gastronomia com una eina per fomentar la sostenibilitat, la seguretat i els bons hàbits. S’ha parlat també de la cacera del senglar, del seu tractament a l’escorxador i de com es pot utilitzar com a aliment.
En aquest sentit, Joan Roca ha presentat una de les seves últimes novetats: el xuixo de senglar. “Moguts per la necessitat de tornar-lo a portar a la nostra cuina, vam buscar diferents maneres de coure’l. A diferència del que molta gent pensa, és un producte molt versàtil i fàcil de cuinar. En el cas del xuixo, el vam voler combinar amb un aliment molt nostrat, d’aquí de Girona”, ha dit. Els assistents l’han pogut degustar, així com d’altres productes fets amb carn de senglar, un aliment la demanda interna del qual és encara escassa perquè un 90% s’ha de vendre a l’exterior.
