La tonyina en llauna és present a gairebé totes les llars: pràctica, versàtil i amb una llarga vida útil. Aporta proteïnes d’alt valor biològic, vitamines del grup B i greixos omega-3 beneficiosos per al cor i el cervell. Tanmateix, la seva qualitat nutricional no evita un problema important: la freqüència amb què es consumeix.
El metge Manuel Viso alerta, tal i com recull OK Diario, que menjar tonyina en llauna gairebé cada dia no és una bona idea. Recorda que aquest peix és ric en mercuri, un metall pesant que el cos elimina amb dificultat i que, si s’acumula, pot provocar dany neuronal, estrès oxidatiu i alteracions de la memòria, l’atenció o el llenguatge. Els efectes són especialment greus en infants i dones embarassades.
Per què preocupa el mercuri?
Quan el consum deixa de ser ocasional, el metilmercuri s’acumula en els teixits i pot interferir en el desenvolupament neurològic. Tot i que la tonyina en llauna aporti nutrients interessants, la repetició constant és el que comporta risc.
La nutricionista Leticia Zoé insisteix que és essencial diferenciar entre “tonyina clara” i “tonyina” a seques. La primera prové d’espècies més grans, com el rabil, que acumulen nivells superiors de mercuri. La segona, habitualment tonyina llistada, és més petita i conté menys metall pesant. Mirar bé l’etiqueta és clau per reduir l’exposició.
Quan i com consumir-la amb seguretat
Segons Viso, la tonyina pot ser “una bona amiga”, però no hauria de convertir-se en aliment central de la dieta. Entre els efectes associats al consum excessiu hi ha la disminució del coeficient intel·lectual, problemes motors, deteriorament cognitiu i major estrès oxidatiu.
A Europa existeixen límits estrictes de mercuri al peix, i el consum continua sent segur si es fa amb moderació. Això sí: els grans depredadors —com el peix espasa, el tauró, el lluç de riu o el mateix atún clar— acumulen més mercuri i s’han de reservar per a un consum esporàdic.
La tonyina en llauna pot continuar formant part d’una alimentació equilibrada, però sense convertir-se en l’opció diària. Triar espècies amb menor acumulació de mercuri i variar les fonts de proteïna ajuda a mantenir una dieta segura i més saludable. Si hi ha dubtes, els experts recomanen consultar un professional de la salut.
