El pa és omnipresent a la taula: acompanya salses, entrepans, esmorzars i celebracions. Cruixent, acabat de sortir del forn, és gairebé irresistible. Però la manera com el consumim pot modificar l’impacte que té en l’organisme. Segons el metge especialitzat en longevitat David Céspedes, hi ha un gest senzill que pot marcar diferències: congelar-lo abans de menjar-lo.
Què canvia amb el fred
Tal com explica el professional, el pa és ric en midó, un hidrat de carboni que habitualment es digereix amb rapidesa i pot provocar augments pronunciats de la glucosa en sang. Quan es congela i posteriorment es descongela, part d’aquest midó modifica la seva estructura.
A simple vista, textura i gust poden semblar pràcticament iguals, però a nivell intern el comportament és diferent.
Midó resistent
Amb aquest procés, una fracció es converteix en el que es coneix com a midó resistent. En lloc d’absorbir-se a l’intestí prim, arriba al còlon, on serveix d’aliment per als bacteris beneficiosos. És a dir, actua com un prebiòtic.
Això es tradueix en pics glucèmics més moderats, una possible reducció de les calories efectivament absorbides i una sensació de sacietat més gran.
Impacte metabòlic
Segons Céspedes, aquesta transformació pot contribuir a un millor control del sucre en sang i a una digestió més favorable, a més de donar suport a la microbiota intestinal. No converteix el pa en un aliment miraculós, però sí que n’optimitza la resposta fisiològica.
No totes les peces es congelen igual. En pans petits o prims es pot introduir la barra sencera. En formats grans, és preferible tallar-los abans en llesques; així s’evita la formació de grans cristalls de gel que podrien afectar-ne la qualitat.
També és recomanable protegir-lo en bosses adequades perquè el fred es distribueixi de manera homogènia.
Un hàbit fàcil d’incorporar
La proposta no elimina el plaer d’un bon pa, però ofereix una alternativa per a qui vol minimitzar l’efecte ràpid dels carbohidrats. Un canvi logístic petit amb possibles beneficis a llarg termini.
De vegades, cuidar-se també passa per detalls tan quotidians com la manera d’emmagatzemar allò que mengem.
